Liquidar els Bancs


Bon dia internautes. Quina mala memòria tenen els polítics i malgrat mengin cues de pansa, crec que no la recuperaran. Permeteu-me que us recordi una cèlebre compareixença de Nicolas Sarkozy, quan el 2008 demanava una reforma urgent del capitalisme per salvar el sistema. En aquell moment la majoria de dirigents aplaudiren les paraules de l'expresident francès.


S'ha fet quelcom en aquest sentit? Gairebé res, per no dir, res en absolut. El sistema continua igual que sempre, enriquint a uns pocs i empobrint a uns molts. I no cal anar tan lluny, perquè durant el consell de ministres, el govern espanyol aprovarà avui o en les properes dates dos decrets prou significatius.

El primer l'anunciava ahir als periodistes la ministra de foment Ana Pastor. Els llogaters que es retardin en el pagament podran ser desnonats en 10 dies si no presenten alegacions davant el jutge. En paraules de Pastor 'si no han pagat en el seu moment, tampoc ho faran després'. Visca la sensibilitat i la solidaritat amb els gairebé 6 milions d'aturats, alguns dels quals segurament viuen de lloguer.

Segon, el govern donarà competències al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, conegut com FROB, per tal de liquidar el Bancs inviables. Però ara no us penseu que aquesta brillant, o si més no, raonable idea ha sorgit de la Moncloa, sinó que hem de marxar a Brussel·les per trobar-ne l'origen. Aquesta mesura juntament amb la creació d'un Banc dolent, al qual se li transferirien els actius tòxics vinculats a la construcció són algunes de les condicions que Europa ha posat a Espanya per tal de rebre els 100 mil milions pel rescat de la Banca.

Els Actius tòxics, també anomenats hipoteques subprime són aquests fons d'inversió de baixa qualitat creats a partir d'hipoteques concedides per les entitats bancàries a persones amb poca solvència econòmica en una falsa època de vaques grasses on tothom demanava crèdits a tort i a dret.

Fins ara molts empresaris i autònoms del nostre país s'han preguntat per què es rescata amb fons públics entitats bancàries, en què els seus directius guanyen autèntiques fortunes i tenen plans de pensions multimilionaris, i en canvi no s'ajuda a les milers d'empreses que es veuen obligades a tancar la paradeta, entre altres factors per l'incompliment de la Llei de Morositat per part de l'Administració.