Bon dia i bon dimecres internautes. Una de les incògnites que teníem pendents de resoldre els darrers dies era la data per a les eleccions catalanes. Ahir el President de la Generalitat donava resposta i anunciava el 25 de novembre com a data pels comicis. Eleccions que enguany tindran un caràcter històric perquè s'allunyen dels que fins ara s'han celebrat a Catalunya, donada la intensa onada sobiranista que vivim aquests dies.
En un discurs clarament protocolari i amb certs tocs electoralistes, Artur Mas va aprofitar el Debat de Política General per fer l'anunci. El President va afirmar que, tot i que serà un camí difícil, ha arribat l'hora que Catalunya exerceixi el Dret a l'Autodeterminació, perquè cal saber quin és el camí que volem seguir el catalans.
Però, Artur Mas també va sorprendre als parlamentaris a l'anunciar que un cop estigui encaminat el país cap a un Estat Propi, ell no tornarà a presentar-se a la presidència. Aquest és un fet lloable i poc comú entre els polítics, perquè serien molts els que voldrien perpetuar-se en el càrrec en cas que l'objectiu fos assolit amb èxit.
A partir d'ara, assistirem a una autèntica guerra de propaganda mediàtica, d'una i altra banda, que a més, inclourà dòsis d'alarma social. No ens hauria d'estanyar que durant aquests dies tornin a aflorar casos com els de la ITV i el cas Palau, ambdós vinculats a Convergència i Unió. I segurament, grans projectes d'infraestructures s'aturaran perquè a ningú se li escapa que si l'Estat inverteix en un territori que potser es separarà, seria com fer el negoci d'en Robert i les cabres.
Per contrarestar el missatge catastrofista que impulsen alguns, el catedràtic d'economia a la Columbia University, Xavier Sala Martin explicava que és difícil estar pitjor que ara quan estan dins d'Espanya, Catalunya té el bo escombraria, no compta amb finançament, no tenim inversions estatals, patim les retallades doblement i seguim patint el càstig del dèficit fiscal. És a dir, que tenim un panorama que és per sortir cames ajudeu-me.
