Bon dia internautes. Dos dies després de la gran manifestació la vida continua, això sí, ja res no és igual i la comencem a veure amb uns altres ulls. Ahir mateix, el President de la Generalitat compareixia per valorar la Diada i malgrat no va ser tan radical com alguns pensaven, sí que va deixar clar que Catalunya ha de seguir el procés de transició nacional que ens ha de portar cap a la creació d'estructures d'estat.
'Aquest procés no serà fàcil i caldrà posar a prova la nostra resistència, però tot és possible' segons Artur Mas. I mentre aquí anem generant il·lusió i esperança en altres indrets han començat una política d'indiferència i alarma social. TVE per exemple el mateix dia de la manifestació relegava la notícia al 5è blog, segons diuen a causa d'un error, els hi faltava dir un d'error informàtic, ja que aquesta és una de les excuses més emprades com a coartada. Altres mitjans també tractaven la notícia sense grans titulars emulant l'astruç que davant els problemes amaga el cap, obviant que després encara romandran allà.
Alguns dels arguments que esgrimeixen els abanderats que estan en contra de la independència són: Catalunya no tindria prou capacitat fiscal ni productiva per ser autosuficient, no es podrien pagar les pensions, els empresaris no tindrien mercat on vendre els productes, el Barça passaria a jugar en la lliga regional, seríem expulsats de la Unió Europea i deixaríem l'Euro. Com veieu la maquinària de la por ja ha començat i ara és qüestió de rebatre aquests falsos arguments a partir del treball diari, pedagogia entre la ciutadania i un full de ruta clar i concís.
En aquesta política de la por també hi estan participant funcionaris espanyols de la Unió Europea, com el Comissari Joaquín Almunia, els quals pressionen perquè la Comissió no es manifesti respecte al problema català, ja que segons els espanyols això és únicament un afer intern a diferència del que va dir fa poques setmanes José Manuel Durao Barrosso. El que no acaben d'entendre alguns és que per damunt de les lleis espanyoles existeix el que s'anomena legislació internacional. En resum, els pensament messetari continua anquilosat en aquell famós bolero d'Emilio José anomenat 'Ni contigo Ni sin ti'.
