Bon dia i bon dimarts internautes. La mitologia grega sempre ha estat rica en històries i una de les més populars i exteses arreu fa referència a una caixa, propietària de la qual en fou la primera dona de la humanitat, segons els hel·lens. La curiositat portà a Pandora a obrir-la i això provocà que sortissin tots els mals i plagues que contenia. La dona només tingué temps d'evitar que l'últim dels mals s'escampés per la Terra i curiosament aquest mal segons els grecs era l'esperança.
Un mite que ens serveix per situar-nos a l'actualitat, perquè Esperanza Aguirre sorprenia tothom amb la seva dimissió. La fins ara Presidenta de la Comunitat de Madrid adduïa motius personals, de salut i altres que no va acabar d'aclarir. Tot i la greu malaltia que li fou diagnosticada ara fa un temps, a ningú se li escapa que les tensions amb Mariano Rajoy i el seu equip han estat sempre molt presents.
Però Aguirré no només ha tingut Rajoy com a blanc dels seus atacs, sinó també Alberto Ruiz Gallardón, l'etern rival que ara és Ministre de Justícia. Un nomenament que probablement la Presidenta no trobà gaire just en el seu dia. A part d'aquests companys de partit, Catalunya ha estat protagonista en moltes de les polèmiques iniciades per Esperanza.
Tot i discrepar en gran manera amb aquesta senyora, cal reconèixer que Aguirre és dels pocs dirigents polítics que sempre ha parlat clar i ha dit el que pensava, anant sempre per lliure i sense complexos. El seu vincle amb l'Aristocràcia madrilenya ha fet que es convertís, amb permís de Belén Esteban, en una segona Princesa del Pueblo per les classes populars de la capital d'Espanya.
Mentrestant, a Catalunya Alicia Sánchez Camacho demanava fer un front comú al PSC per defensar l'espanyolitat del Principat. De moment, la pinça PP-PSC no ha rebut resposta per part de Pere Navarro, però tampoc seria descartable. I el president Mas, a diferència de Duran i Lleida que posava més aigua al debat sobiranista, feia unes declaracions al Cercle d'Economia revelant una dada molt significativa: l'any passat les vendes dels productes catalans van ser superiors al mercat exterior que a l'espanyol.
