Bon dia i bona hora internautes. Avui s'acaba finalment el debat de Política General i ho fa amb una resolució pactada entre les mateixes forces que van votar a favor del ja enterrat Pacte Fiscal. En aquesta, CiU, Esquerra i Iniciativa acorden convocar, sense data fixe, una consulta per saber cap on vol anar el poble de Catalunya.
De poc varen servir els arguments del PP a l'afirmar que, una consulta com aquesta està fora de la constitució i per tant és il·legal. Al President Mas no va tremolar-li el pols i va tirar pel dret, responent que la intenció és que el govern espanyol hi doni el vist-i-plau, però que si no ho fa, el plebiscit es farà igualment, perquè la voluntat democràtica d'un poble està per damunt de qualsevol llei.
En aquest debat hem observat diversos aspectes significatius. Ciutadans i PP han fet front comú en contra de l'anomenada Transició Nacional per uns, Independència per uns altres. Els socialistes tampoc s'han mullat especialment, o sí, perquè han explicat que donarien suport a una consulta, sempre i quan fos legal. Però, i si la que es fa no és legal segons la Carta Magna, com ja amenacen des de Madrid?
Ja explicàvem en una editorial anterior que la convocatòria d'eleccions ha agafat amb el pas canviat al PSC, que veurà com les famoses primàries, anunciades a tort i a dret al seu últim congrés, no podran celebrar-se per manca de temps. Ara el dubte recau en qui escollirà l'executiva: Navarro? Tura? O potser un altre personatge, força callat darrerament, anomenat Chacón?
Tornem a parlar del Federalisme assimètric, el qual segueix sense convèncer massa a les Espanyes, si més no, al llegir declaracions com les de Guillermo Fernández Vara, líder dels socialistes extremenys, el qual publicava al seu blog que si Catalunya esdevé independent caldria que els tornéssim les 150.000 persones sostretes d'aquella regió pels catalans. Com deia el poeta 'a la vida hi ha amics, enemics i companys de partit'
D'altra banda, el President Mariano Rajoy ha anat aquests dies a fer les amèriques per intentar convèncer la comunitat internacional que Espanya formi part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Davant d'un auditori gairebé buit, el cap de l'executiu espanyol deixava anar dues perles:
1- la reivindicació del dret a l'autodeterminació, no de Catalunya, sinó del Sahara
2.-la reclamació per reiniciar converses amb la Gran Bretanya per recuperar Gibraltar, probablement per si nosaltres marxem, suplir el buit amb el penyal britànic.
És curiós que la democràcia per alguns és fa més visible a l'exterior que al propi país. De tota manera, el camí va definint-se dia rera dia, i com diu aquella famosa sardana anomenada La Santa Espina, 'Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol'
