Bon dia i bon dijous internautes. Des de la transició mai no s'havia parlar tant de la Constitució com fins ara. Els qui no la vàrem votar, per qüestions d'edat o bé per desacord, hem viscut amb la idea que durant un temps ha estat un marc legal que ha permès viure relativament bé, si tenim en compte la dictadura que la precedia, on les llibertats de tota mena brillaven per la seva absència.
Ara bé, com en la vida, tot és millorable i això, hi ha gent que no acaba d'entendre-ho, sobretot perquè els fa por reformar una carta magna que sembla un llibre sagrat, inalterable amb el pas del temps. La constitució espanyola tingué diversos pares, entre ells dos catalans: Jordi Solé Tura i Miquel Roca.
Aquest últim fou secretari general de Convergència, el mateix partit que està liderant el procés cap a la Transició Nacional que aspira a tenir un Estat Propi. La pregunta és per què no es pronuncia Miquel Roca amb tot el que està passant? Ell que té una clara autoritat moral sobre la matèria s'ha mantingut al marge i no ha volgut fer cap mena de declaracions.
Cal Recordar que Roca té un dels bufets d'advocats més importants de l'Estat, el qual assessora no només a empreses sinó també moltes institucions públiques. No m'agradaria pensar que per no perdre clients d'arreu d'Espanya, ha optat per fer vot de silenci i per 'o caixa o faixa'.
Parlant de silenci, no s'ha extès massa la notícia, però fins avui no hem sabut que el Ministeri d'Economia ja fa dies que està enviant una circular a inversors internacionals en que amenaça d'aplicar l'artícle 155 de la constitució, el qual permetria suspendre l'autogovern quan la comunitat atempti greument a l'interés general d'Espanya. Si aquest fos el cas de Catalunya, Madrid enviaria els famosos homes de negre per dirigir el nostre petit país, obviant qualsevol tipus de sobirania popular expressada democràticament a les urnes.
Aquesta setmana 8tv ens està oferint una sèrie d'entrevistes als altres catalans, els quals vingueren a Catalunya amb les grans onades migratòries de les dècades dels 50, 60 i 70. Quina lliçó ens estant donant, perquè es mostren profundament indignats amb les opinions i insutls expressats des d'Espanya. El seu descontentament és tal que, no només es mostren favorables a un referèndum, sinó que a més molts d'ells, són partidaris de la independència.
També es mostren partidaris pel dret a decidir un grup de 145 militants del PSC, entre els quals 3 exconsellers i l'Alcalde de Lleida, que han elaborat un manifest reclamant a la direcció dels socialistes catalans que incloguin el Dret a decidir en el programa electoral.
Precisament, un ex dirigent socialista i actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, denunciava que el Ministeri de Cultura ha aprovat una reducció de gairebé el 70% en inversions a institucions i equipaments culturals a Catalunya. Diu la dita popular que 'Dios aprieta, pero no ahoga', doncs en aquest cas, aquests dies Déu deu sentir-se més espanyol que català, perquè cada dia ens ofeguen una mica més.
