Bon dia i bon dimarts internautes. L'Ajuntament de Barcelona concedia a títol pòstum la medalla d'or de la ciutat al Molt Honorable Sr. Heribert Barrera. Els expresidents Jordi Pujol i Joan Rigol assistiren a un acte on es glossà la figura de l'expresident del Parlament, desaparegut l'estiu de l'any passat. El President Pujol destacà la figura del dirigent republicà que es mantingué íntegre i fidel al poble de Catalunya. Com anècdota destacaré el discurs de la seva vídua, Misercordia Pellicer, que malgrat no ser política feu el millor discurs, clar, concís i emotiu, en què retratà perfectament Heribert Barrera. Tancà l'acte l'Alcalde Xavier Trias que es comprometé a donar el nom del polític a un espai de la ciutat encara per determinar.
En un altre àmbit, l'actualitat política venia marcada per dos dirigents del PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba en una entrevista a Onda Cero es mostrava totalment en contra de la reforma constitucional que vol impulsar el PSC, en la que s'inclouria el dret a decidir. I per acabar-ho d'arreglar, l'expresident del Congrés, José Bono, feia unes polèmiques declaracions afirmant que els socialistes catalans haurien d'expulsar del partit els que no creuen en la unitat d'Espanya. Aquestes manifestacions no sentaren massa bé al carrer Nicaragua i en una compareixença d'última hora, desautoritzaren Bono comparant-lo amb un dirigent de la FAES de José María Aznar. El PSC hauria de plantejar-se que amb amics com aquests, qui necessita enemics?
En plena precampanya electoral a Catalunya el PP comença a canviar el discurs hostil i ara aposta per exaltar els valors i les tradicions catalanes, vist que l'altra estratègia no feia més que generar independentistes, a través del factor causa-efecte. En dos vídeos factoria PP, diversos dirigents i alts càrrecs populars expressen la seva estimació vers Catalunya. Ara bé, mentre aquí fan això, a la capital del Reino, Fiscalia i Advocacia de l'Estat continuen treballant contra la consulta que ha promès convocar Artur Mas.
Fent gala d'un imperialisme caduc i mal entès, sorgia la notícia que Espanya boicotejarà les reunions tècniques del Consell Europeu si no hi ha servei de traducció i interpretació al castellà.¨Fins avui, les llengües habituals són l'anglès i el francès, però quan hi ha una tercera llengua, ni els eurodiputats socialistes ni populars hi assistiran a menys que se'ls faciliti la traducció. A l'igual que el Senat, el Parlament Europeu s'ha convertit en un cementiri polític on acostumen a anar-hi els que volen jubilar-se o bé els que els partits volen perdre de vista perquè no molestin. Potser caldria ser un xic més exigents amb els polítics que enviem a Europa i demanar-los que almenys, parlin altres idiomes que no sigui només el de Cervantes, tot i que, si no ho exigim ni al President del Govern, que volem demanar als altres?
