Bon dia i bon dimecres internautes. Com si d'una partida de pòquer es tractés ahir al Congrés de Diputats tothom deixava les seves cartes al descobert, a partir de la proposta presentada per Esquerra Republicana en que demanava la competència per poder convocar referèndums. L'únic dubte que quedava era veure si els diputats del PSC marcarien perfil propi votant diferent al PSOE, i evidentment van seguir equivocant-se, com ja és habitual. Així, la proposta quedà rebutjada amb els vots en contra del bloc format per PP-PSOE-UPYD i la resta de grups votaren a favor.
Per tal de donar explicacions, el PSC explicava a Catalunya que aquesta proposta no l'havien recolzada perquè no estava dins el marc constitucional i Pere Navarro instava a Esquerra a sumar-se a la via federalista per tal de reformar la constitució. Com sempre excuses de malpagador, d'aquells que diuen 'avui no em va bé pagar' i l'endemà, la mateixa cançó.
Parlant de pagaments, 9 dies més tard del que es preveia es feien efectius els 568 milions del fons de liquiditat que la Generalitat esperava per pagar els serveis i centres concertats. I la broma del retard no acabava aquí, perquè la humiliació arribava al summum quan es coneixia la penalització de 24 milions d'euros pels retards en els pagaments a la Seguretat Social. Preguntat sobre aquest punt, el ministre més graciós del govern, Cristóbal Montoro deia que la culpa la tenia la Generalitat. Només faltava que el ministre d'hisenda expliqués que el retard es devia a que el govern català havia donat el número de compte corrent per realitzar la transferència en català, i es clar, dir 'Un, dos, tres, quatre...' no s'assembla gens a l'idioma de Cervantes.
Nova lliçó la que dóna un govern estranger a l'estat espanyol. Els govern de David Cameron i Alex Salmond han arribat a un acord respecte al format de la pregunta que tindrà el refèrendum per decidir el futur d'Escòcia. Després de seure's a negociar, Londres i Edimburg han acordat posar simplement SI o NO, descartant una tercera opció i permetent votar als majors de 16 anys.
Com sempre, Espanya només veu el que vol i segueix usant els tapalls que cobreixen els ulls dels rucs evitant la visió perifèrica, no fos cas que agafessin un camí que no toca, ni ara ni mai.
