Bon dia i bon divendres internautes. Encara que soni estrany, ja hem entrat en campanya electoral, malgrat fa mesos que de facto hi estem immersos. El mateix dia que coincideixen dues enquestes, les del govern espanyol i les del català. Ambdues donen com a guanyador CiU, però la diferència principal radica en que el CIS no li dóna majoria absoluta i tindria com a segona força el PSC; el CEO, en canvi donaria aquesta majoria absoluta a la coalició d'Artur Mas, i Alicia Sánchez-Camacho lideraria el principal partit de la oposició. Aquestes seran unes eleccions cabdals perquè malgrat no ser plebiscitàries, sí que marcaran el rumb a seguir en un nou mapa polític.
Tindrem temps d'anar veient com surten nous arguments, a favor i en contra, de la Independència per uns, Interdependència per uns altres. Em temo però, que el debat sobiranista taparà altres aspectes socials i econòmics que en un un context de crisi galopant, haurien de ser-hi són presents, tot i que després els partits no apliquin estrictament les propostes d'uns programes electorals, que sent sincers, potser no es llegeixen ni els seus propis militants.
No deurien caure massa bé les paraules del candidat de CiU a Madrid, quan digué que si finalment Europa decideix expulsar Catalunya, caldria replantejar l'estratègia però, ell personalment, apostaria per seguir el procès fins el final. Igual que arribaran fins al final des de l'executiu de Rajoy, ja que en aquests comicis ha mobilitzat tots els ministres i ambaixadors rellevants com Federico Trillo. L'exministre de Defensa, actual ambaixador al Regne Unit, ha contraatacat amb un article al Financial Times, diari que per cert defensava la legitimitat del dret a decidir dels catalans. L'articulista nega que Catalunya sigui comparable amb Escòcia, perquè segons diu no ha estat mai un estat independent i conclou dient que la Constitució del 78 va rebre el 90% de suport dels catalans. Caldria veure si aquesta constitució inamòbible i sacrosanta tindria avui el mateix grau d'acceptació a casa nostra.
Mentrestant, la política de cara a la galeria segueix sent un element constant del govern espanyol. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría anunciava l'estalvi de 10 milions d'euros per la reducció dels cotxes oficials. L'estalvi sempre està molt bé però, perquè els partits, de manera consensuada, no acorden suprimir diputacions, autonomies subvencionades, empreses públiques innecessàries o el mateix Senat? Precisament, la Cambra Alta va gastar l'any passat 55.000 Euros, no en serveis essencials pel ciutadà, sinó en trucades a 902 i SMS a concursos. Malauradament, aquest debat com tants altres que afecten als ciutadans no interessa als polítics, que no recorden mai que són treballadors temporals nostres.
