Bon dia i bon divendres internautes. Si un guionista de cinema volgués, ni fent-ho expressament, aconseguiria elaborar un guió tan esperpèntic i felinià, amb personatges que semblen més d'una pel·lícula de sèrie B que de la pròpia història. Com sempre la crua realitat s'imposa i fa que apareguin fantasmes del passat que, pensàvem ja havien passat a una altra dimensió. És el cas d'un dels colpistes més coneguts d'Espanya, el tinent coronel Antonio Tejero, famós pel seu crit de guerra, pistola en mà al Congrés de Diputats, ara fa 31 anys.
El guàrdia civil ha tornat a l'actualitat, i no és casual que ho hagi fet el 20 de novembre, per presentar una denúncia per conspiració i sedició contra Arturo Mas. Que això ho faci un demòcrata de tota la vida com ell, no és una simple anècdota elevada a categoria, si tenim en compte el context de crisi institucional que viu Espanya, on sembla que per frenar les aspiracions legítimes dels catalans s'hi val tot.
Parlant de guerra bruta, una de freda i una de calenta. El Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar una investigació per un pressumpte delicte de calúmnia del diari El Mundo contra el President de la Generalitat. Poc després, sembla que el moviment sísmic que afeblia la versió del rotatiu, arribà a oïdes del Fiscal General de l'Estat, que sense tremolar-li el pols renyà públicament el comportament del fiscal a Catalunya, potser per voler fer massa bé la seva feina.
En aquesta recta final de les eleccions, el clima enrarit entre CiU i PP s'escalfava encara més, quan Artur Mas culpava obertament Mariano Rajoy d'haver filtrat un fals esborrany al diari de Pedro J. Ramírez. Evidentment, Rajoy ho desmentia, igual que en el seu dia, també deia que no apujaria mai impostos.
Si fa un moment fèiem referència a personatges casposos, cal assenyalar que el govern espanyol ha decidit cedir el Palau de Congressos de Madrid a la Fundación Francisco Franco, per tal que celebrin un homenatge en motiu dels 120 anys del naixement del dictador. Una altra mostra del caràcter democràtic de l'executiu de Rajoy.
Acabem amb una reflexió, que si us pareu a pensar no és tan desgavellada com pugui semblar. Fixeu-vos, fa poques hores Alícia Sánchez-Camacho feia una patinada al debat de 8TV quan mostrà a càmera un gràfic amb possibles mesures d'estalvi. La suma dels imports però, no era correcta. I aquí ve la meva teoria més o menys malèvola: no serà que la persona que va elaborar el gràfic i la suma també forma part de la Delegació del Govern a Catalunya, que per cert sempre comptabilitza menys manifestants dels que realment hi ha.
