La guerra bruta, doncs, ha començat amb calumnies i querelles per part dels perjudicats. Només caldria fer una reflexió, per a que no quedi cap mena de dubte sobre la credibilitat del mitjà, i és que aquest és el mateix diari que va publicar informacions sobre una suposada trama etarra que demostraria l'autoria dels atemptats de l'11-M a Madrid. Un fet que, malgrat haver-hi una sentència ferma que desmenteix totalment aquesta línia d'investigació, El Mundo continua defensant a capa i espasa. Per tant, aquest mitjà hauria de mirar mes per l'objectivitat i la veritat enlloc d'apostar pels desitjos, més o menys foscos.
En quan al debat celebrat ahir a TV3 podriem considerar-lo com un cafè descafeïnat, amb llet desnatada i sacarina, és a dir, el conegut popularment com un desgraciat. I és que després de dues hores els espectadors van quedar-se amb la imatge a les retines que cadascú hi deia el seu monòleg i no acabaven d'entrar en el cos a cos. Un debat que no tingué vencedors perquè no aportà res que ja no haguéssim escoltat aquests dies, a l'igual que ben poc vam escoltar l'encara líder del PSC, al qual fins i tot, el moderador Ramon Pellicer, va recordar-li que era el candidat amb més dèficit d'intervencions. En una de les escasses participacions afirmà que els socialistes catalans estan a favor d'una consulta legal i acordada, afegint que segur que el govern espanyol es mostraria a favor de pactar aquesta consulta. No sé, si aquest candidat tan desangelat és un il·lús o bé pretén que els catalans combreguem amb rodes de molí a aquestes altures de la pel·lícula.