Bon dia i bon dimecres internautes. Encetem una nova jornada marcada per la segona convocatòria de vaga en menys d'un any contra les retallades i la reforma laboral. En un estat democràtic el dret a la vaga hi ha de ser present, ara bé, fa temps que els sindicats no acaben d'entendre que també cal respectar les persones que lliurement volen treballar. Seria injust fer una radiografia generalista, però encara hi ha un nucli important de sindicalistes que impedeixen i coaccionen aquest dret que tenim els que encara gaudim d'una feina.
Els darrers temps, els usuaris dels transports públics s'han vist castigats per l'actitud dels comitès que de forma poc solidària amb la ciutadania, colapsen la mobilitat dels ciutadans. Un dia com el d'avui, en que també s'han tallat diversos accessos a les principals ciutats del nostre país, impedint la lliure circulació de persones i mercaderies.
Som molts els que no ens agrada la reforma laboral i molt menys les retallades, disfressades de reformes, però caldria reflexionar sobre com lluitar pacíficament contra aquestes mesures, que sovint no venen del nostre país, sinó de Berlín, via Brussel·les.
També en l'àmbit econòmic, a Madrid continuen dibuixant un panorama de brots verds que no acaben d'arrelar i créixer. Però, la maquinària propagandística de La Moncloa s'esmerça diàriament en difondre la idea que la situació comença a millorar en dades macroeconòmiques, que deuen referir-se a les grans fortunes, perquè malgrat l'augment imparable de l'atur i les retallades constants sobre la classe mitjana, les classes altes no veuen mai l'ombra ni l'amenaça de la crisi.
Avui, tornem a parlar d'un dels amics de Catalunya, ara que el PP va difonent el missatge d'amor vers els catalans. José Manuel García-Margallo, Ministre d'Afers Exteriors, va explicar que no és pot comparar el cas català amb el Sàhara perquè segons diu 'el Dret Internacional de Secessió es reconeix en els casos de pobles colonials, ocupats militarment o on els ciutadans no puguin exercir els seus drets democràtics'. Fent ús d'aquest principi, em permeto recordar-li que la consulta que defensen la majoria de partits catalans seria plenament democràtica, però a la capital del Reino, no en volen ni sentir-ne parlar, no fos cas que diguéssim que sí i tinguessim plena legitimitat per tenir un estat propi.
No acabarem l'editorial sense fer-nos ressó de la perla pronunciada per la gran Esperanza Aguirre, que no pot evitar deixar de ser notícia. La Presidenta del PP madrileny afirmà en un miting de suport a Alicia Sánchez-Camacho que 'una Catalunya independent seria una república bananera'. Potser que ens preguntéssim què seria Espanya sense Catalunya.
