Bon dia i bon dimarts 13 internautes. Malgrat les creences nosaltres ens mantenim ferms a la mossegada, perquè la crua realitat s'imposa davant d'una superstició que té diversos orígens. Diuen que la malastrugança ve perquè fou un dimarts quan caigué Constantinoble i les tropes cristianes patiren una derrota severa. I el número, té com origen el fet que es considera Judes com l'apòsotol tretze.
I un dels apòstols de l'actual govern és el Ministre García-Margallo, que s'està erigint com un dels màxims detractactors del dret a decidir. En una entrevista a la casa gran de l'espanyolisme, més coneguda com la COPE, el responsable d'afers exteriors afirmà que posaran totes les traves legals per impedir un referèndum, que a efectes legals seria com un cop d'estat. La resposta del President Mas no trigà en arribar explicant que 'l'autèntic cop d'estat a la democràcia és prohibir la consulta' i ell prefereix una victòria a les urnes que als tribunals. Resulta paradoxal que el màxim diplomàtic d'Espanya vagi fent declaracions com aquestes i poques hores després defensi a ultrança el dret a l'autodeterminació del Sàhara, indicant que cal una solució negociada per acabar amb el conflicte. Senyores i Senyors, visca el criteri de la diplomàcia !
Mentrestant la guerra fraticida continua a la capital d'Espanya. Ajuntament i Comunitat de Madrid no han apaivagat les crítiques i continuen esmolant els ullals d'Ana Botella i Ignacio González. En aquest sentit, es feia pública la notícia de la signatura de l'alcaldesa contra el tancament de l'Hospital de la Princesa. El President de la Comunitat va compareixer per criticar la desinformació en que està immersa Ana Botella, que no comprèn el que realment succeeix a Madrid. Aquesta és una mostra més que demostra que la sortida d'Esperanza Aguirre no va ser per la via pacífica i voluntària com se'ns va voler fer creure.
Acabem amb una altra perla que ens brinda la popular Alicia Sánchez-Camacho. En el fòrum Tribuna de Girona va dir que la política li costa diners, perquè a l'empresa privada guanyaria entre 2 i 3 vegades més. Un fet que no és nou, perquè la majoria dels polítics ho han dit en repetides ocasions, el realment preocupant és que si alguna vegada deixen les responsabilitats públiques, no els hi falten ofertes privades, per tots els lligams i contactes que han anat teixint en l'àmbit públic, i que de ben segur, pot beneficiar l'empresa contractant en les possibles relacions d'influència amb l'Administració.
