Bon dia i bon dilluns gèlid internautes. Dissabte a la tarda-nit, altrament dit capvespre, el ritme cardíac de molts catalans, especialment de Convergència Democràtica de Catalunya. La Causa d'aquesta arítmia anomala, l'hem de buscar a casa del seu soci. En un Consell Nacional no precisament plàcid, els democrata cristians, aigualien el debat sobiranista, després que Josep Antoni Duran i Lleida demanés deixar de banda plantajaments com l'Estat Propi, del quals no n'han tret especialment rèdit. Aquest fet i les manifestacions de Josep María Pelegrí apostant per restablir ponts amb el PP, suposen tot una declaració d'intencions, que són una punyalada al discurs d'Artur Mas, l'encara soci de govern. És per això que dirigents del sector crític d'Unió, encapçalats per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, estarien estudiant abandonar el partit.
Mentrestant, por los Madriles, el diari El Mundo publicava aquest cap de setmana un editorial en que feia de pitonissa, confonent desitjos amb realitat. Segons el rotatiu, la nova legislatura acabarà precipitadament perquè la coalició nacionalista prescindirà de Mas i apostarà per un nou candidat més moderat, ideal per restablir unes relacions molt minvades després de l'11 de setembre. Per cert, en el mateix diari l'il·lustre salvador de la Pàtria, José María Aznar, no descarta tornar al poder si Espanya el necessita, que afortunadament, no és el cas i per molts anys!
Un dels punts estrella, no de La Caixa, sínó de la campanya electoral foren les pensions i la por que escamparen dirigents com Alícia Sánchez-Camacho, afirmant que una Catalunya independent no podria pagar les pensions. A tenor del que va fer públic divendres el Consell de Ministres, en que no actualitzaran les pensions de 8,3 milions de persones pel dèficit de les arques de l'Estat, és evident que a aquest ritme, l'actual Catalunya dependent, tampoc té unes pensions assegurades.
I acabem mossegant el Ministeri de Defensa, perquè donada l'actual conjuntura de retallades o reformes, digueu-li com volgueu, es publicava la notícia dels 500.000 euros que destinarà a la versió militar d'un videojoc anomenat Arma 2. Senyores i Senyors, ja ho digué el poeta en el seu dia: 'És més fàcil militaritzar un civil, que civilitzar un militar'.
