Bon dia i bon dimecres internautes. Com ja era d'esperar el ministre Wert s'ha tornat a convertir en protagonista de l'actualitat a rel del polèmic esborrany sobre la llei d'educació que deixa el model d'escola catalana clarament tocat. Davant d'això cal manetenir una actitud ferma i contundent, com el gest que ahir va fer Irene Rigau a Madrid, on després de presentar-se a la reunió convocada pel Ministeri d'Educació va decidir fer un cop de porta i marxar indignada davant l'intransigència del titular d'educació.
Òbviament, aquesta plantada de la Consellera d'Ensenyament s'ha convertit en portada de tots els diaris i en tema estrella a les xarxes socials. I no n'hi per menys, perquè aquesta línia xulesca empresa pels ministres, amb la connivència de Mariano Rajoy, que en cap moment els ha desautoritzat, demana gestos clars. A José Ignacio Wert no li sentà especialment bé que Catalunya abandonés la reunió i va mostrar el seu malestar per aquesta actitud, que segons ell, no afavoreix l'entesa amb les altres comunitats que sí que hi estan d'acord. Evidentment, la majoria de les autonomies hi són favorables, ja que són del mateix color polític del ministre i només les que no estan governades pel PP s'hi mostren en contra.
Des de Catalunya, comença a escoltar-se el discurs d'insubmissió a aquesta llei i l'aplicació de la legislació catalana traduïda en el Pla d'Educació refrendat àmpliament per la majoria de forces polítiques. El President de la Generalitat en funcions ja ha convocat una cimera per la Immersió Lingüística, per tal de fer un front comú al nou atac a les competències de la Generalitat. Caldrà veure si almenys en aquest aspecte s'aconsegueix un consens i donar una resposta clara des de la màxima unitat que tant reclama la ciutadania dels seus representants públics.
En vista d'aquesta nova situació de conflicte, que ja es veia venir, el PP català, en boca d'Enric Millo, un ex dirigent d'Unió Democràtica reconvertit, treia ferro a l'assumpte i qualificava Irene Rigau de Consellera incendiària, explicant que es dedica a difondre mentides i problemes allà on no n'hi ha. Sembla estrany, que persones que han tingut un perfil catalanista arribin a dir tantes bajanades en tan poc temps i es pensi que els catalans som rucs, perquè negar la major és simplement tenir o un estòmac a proba de bombes o un cinisme que no se l'acaba.
La tensió doncs, lluny de rebaixar-se continua creixent i pot provocar que hi hagi moviment de fitxa per part de CiU. Així ho anunciava Oriol Pujol, secretari general de CDC, al explicar que estan estudiant trencar els acords que mantenen amb els populars a la Diputació de Barcelona, la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i diversos ajuntaments. Un trencament que, per cert, posa com a condició Esquerra Republicana, per tal d'arribar a acords amb els nacionalistes.
I Montoro no volia deixar tot el protagonisme al seu company d'educació. El gran ministre, humorista per antonomàssia, amb el ja popular somriure de hiena, feia la seva actuació tornant a amenaçar d'intervenir el govern català després que el President Mas afirmés que serà impossible complir amb l'objectiu del dèficit. Aquest profund disgust de Montoro, també el deurien tenir a la Unió Europea amb Espanya quan van haver de modificat a l'alça el dèficit espanyol, una flexibilització que no s'ha vist traduïda cap a Catalunya, que encara espera que Espanya faci efectiu el pagament d'un deute que no pensen pagar. A tenor del que està passant el sentiment independentista tornarà a crèixer i si no, i amb permís dels meteoròlegs, temps al temps.
