Bon dia i bon divendres internautes. Aquests dies haureu observat que La Mossegada no ha sortit diàriament, però com comprendreu estem en període de festes i de tant en tant, també ens cal un respir als que seguim la informació. Tot i així, aniré publicant al llarg d'aquests dies, quan l'actualitat així ho demani.
Sigui com sigui amics, el món pel que ja sospitàvem no s'ha acabat. Tot i així són moltes les coses que s'acaben o que tenen caducitat. Aquesta setmana, una de les incerteses que per fi s'ha desvetllat ha estat l'acord entre CiU i ERC, malgrat el Sr. Duran, que de ben segur s'està mossegant la llengua per més endavant.
Uns acords programàtics que és evident que ha tingut un clar vencedor i ha estat Oriol Junqueras. El líder republicà ha aconseguit convèncer, amb el seu estil distès i pedagògics, a la formació d'Artur Mas. Aquesta nova manera de fer política que ja ha deixat entreveure, ha permès que gran part del programa republicà hagi entrat en aquest acord. Tenint com a eix vertebrador la consulta pel dret a decidir, Junqueras ha mantingut el tipus i no ha fet ostentació de la seva victòria ja que aquest és un camí que cal abordar sense vencedors ni vençuts.
Amb la presidència per Artur Mas, vam assistir al primer ple del nou Parlament observant als que s'estrenaven a la cambra catalana. Sorprengué a tothom l'estil del líder d'Esquerra, el qual pronuncià un discurs brillant, coherent i sense papers. Una credibilitat que no es guanyà precisament l'encara líder del PSC, Pere Navarro. Aconsellat pels seus assessors, pronuncià un parlament molt més contundent del que és habitual en ell i qüestionà el lideratge d'Artur Mas, que malgrat tot, se'l veu força tocat després de la patacada rebuda a les urnes. Mas, però, no s'estigué de recordar-li a Navarro que en temes de lideratge, no era ell el més adequat per parlar-ne, donat que els PSC fa temps que viu una fractura intena que no es cura.
Un altre fet lamentable d'un partit que sempre ha reivindicat la seva catalanitat, com és el Partit dels Socialistes de Catalunya, és que hagi decidit abstenir-se en les futures proposicions que es presentin respecte el Dret a Decidir. Una decisió que com ja els va recordar el futur President de la Generalitat, no diu massa d'aquesta formació, perquè no volen mullar-se en els moments decisius.
En l'àmbit del Terror, el govern ha decidit tornar a canviar d'estratègia respecte Catalunya, un cop ja signat l'acord entre la coalició nacionalista i els republicans. Ho advertia la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, al dir que el govern farà ús de tots els seus recursos per impedir una consulta que titllen d'il·legal. En aquesta mateixa línia, el diari El Mundo publicava en portada que el l'executiu de Rajoy estaria estudiant inhabilitar el President de la Generalitat i suspendre l'autonomia de Catalunya.
De fet fa temps que la guerra entre administracions ha començat, especialment pel que fa al vessant econòmic. Novament, la Generalitat ha advertit que tindrà problemes per pagar les nòmines dels funcionaris aquest mes de desembre, a falta de rebre la vestreta del fons de liquiditat autonòmic que de ben segur arribarà amb retard per tal de pressionar l'administració catalana i generar malestar social entre els seus treballadors.
A l'igual que també causa malestar l'advertència que ha fet el govern de Rajoy al dir que els cursos de formació per aturats hauran d'impartir-se íntegrament en la llengua de Cervantes, si es vol rebre els fons per part de l'Estat. En fi, els optimistes diuen que el món no s'acaba sinó que entrem en una nova etapa on la llum ens ajudarà a ser millors. Llàstima que aquesta llum ja ens costi a partir de gener un 3 per cent més i l aigua regeneradora d'energia vital nomes un 18. M'encanta començar l'any així.
