Bon dia i bona hora internautes. Avui dilluns s'inicia la legislatura X al Parlament de Catalunya, un nou curs polític que tindrà moltes incògnites com el seu número romà indica. Aquesta X tan emprada pels matemàtics per plantejar problemes i resoldre incògnites, sembla una paradoxa del destí parlamentari. En aquest sentit, són moltes les preguntes que resten a l'aire tot just iniciar-se la legislatura.
Una d'elles és el possible pacte entre CiU i ERC, que malgrat els pronòstics d'aquests últims dies, no acaba de materialitzar-se. Sectors convergents que consideraven que les negociacions serien bufar i fer ampolles al compartir un objectiu nacional comú, no acaben d'entendre perquè costa tant arribar a un acord amb els republicans. I en part tenen raó, perquè per fer l'ùltim tripartit, que no va resultar precisament satisfactori pels interessos de Catalunya, només van caldre 6 dies i en aquestes darreres negociacions ja n'han passat 21 i sense visos propers d'arribar a un acord.
Tot i que des d'Esquerra es reconeix un important gir en la política social que adoptaria Convergència, els republicans no volen pactar si no hi ha una data fixada per fer la consulta abans del 2014. Evidentment, aquests problemes d'entesa donen certa esperança als sectors de l'Espanya unitària, que veuen un clar perill pels interessos espanyols els acords entre CiU i ERC. No és doncs estrany que, des de Moncloa estiguin movent fitxes aquests dies per convèncer el seu home de confiança a Madrid, és a dir, Josep Antoni Duran i Lleida per tal que el pacte entre les formacions no fructifiqui.
En l'àmbit internacional, aquests darrers dies la matança produïda a Connecticut ha trasbalsat molts pares i mares, no només dels Estats Units. Des de la perspectiva europea som molts els que encara no acabem d'entendre com la primera potència mundial continua permetent la compra i venda d'armes de foc, com qui ven caramels. Fets tan execrables com aquest, en que moriren 27 persones, 18 dels quals nens i nenes, no acaba de remoure prou consciències en aquell país, ja que malgrat la llagrimeta, segurament sentida, de Barack Obama, només han sorgit algunes veus del Partit Demòcrata per prohibir el comerç del fusells semiautomàtics, no per la prohibició total.
Potser caldria que els ciutadans nord-americans comencessin a prendre consciència que, malgrat que la seva constitució tingui com un dels primers articles el dret a portar i fer ús de les armes de foc, ja no viuen en l'època del Farwest, però es clar, amb lobbies tan importants com l'Associació Nacional del Rifle, que no se'ls acut altre argument per evitar la tragèdia de Connecticut que proposar que els mestres vagin armats a escola. Curiós que una societat plagada de premis nobel tingui aquesta visió tan bel·licista de la vida.
Al marge d'aquestes consideracions, ahir els catalans tornàvem a donar una lliçó de solidaritat al recaptar més de 10 milions d'Euros per la investigació contra el càncer. Un fet que malauradament, també vaig viure molt de prop a través d'una persona que ja no hi és, però que de ben segur també hagués col·laborat en una inciativa com aquesta. Així, tot i la crisi que castiga la nostra gent, el país ha tornat a fer gala d'aquest esperit d'ajudar als altres i tot i això, ja han començat a sorgir comentaris a la xarxa, dient que aquest record s'ha batut perquè són els espanyols els que financien les nostres donacions. Sense comentaris.
Acabo no sense recordar la notícia apareguda aquest cap de setmana en que s'explica que la Delegació del Govern a les Illes Balears ha donat ordre a la Guardia Civil, per tal que es personin als centres educatius i preguntin si pensen adherir-se a la campanya a favor de l'ús del català. Quan ja s'usa un cos militar per fer tasques de policia política, com en temps d'en Paquito, és que les coses no les tenen massa clares, malgrat facin veure el contrari.
