Bon dia i bon dijous internautes. Catalunya ja és sobirana, almenys això és el que el Parlament aprovava ahir amb àmplia majoria, no sense polèmica servida des de les files socialistes que, finalment van optar per seguir els consells del PSOE i van votar en contra de la Declaració de Sobirania. Una decisió que també va satisfer Carme Chacón que, des de la distància, manifestava el vot contrari dels seus companys del PSC.
Tot i així, les coses no van anar tan bé per Pere Navarro, ja que malgrat les intenses reunions amb el seu grup parlamentari, exigint la disciplina del partit, 5 diputats de l'ala catalanista no van acatar les ordres de l'encara líder dels socialistes que, continua marcant perfil propi, el del PSOE. D'aquesta manera, no deuria ser una decisió especialment fàcil, però haurien d'haver votat que sí i anar fins el final assumint-ne les conseqüències. Tot i així, segur que al carrer Nicaragua de Barcelona, un cop consultat el carrer Ferraz de Madrid, deuen estar estudiant mesures per reconduir l'actitud dels diputats díscols, que per cert, van ser recolzats per 85 representants municipals i excàrrecs del partit.
Seguint amb la radiografia del que va passar ahir a l'hemicicle, destacarem novament un valor a l'alça, Oriol Junqueras. El líder republicà tornà a fer gala del seu discurs pedagògic i una oratòria excel·lent que en aquesta ocasió tampoc es veiè recolzada per papers. El seu parlament se centrà en la defensa del dret a decidir i en el fet democràtic que la declaració suposa. En alguna ocasió, vam tenir la impressió que Junqueras era el President de la Generalitat, per les continues al·lusions que anava rebent per part del PP i Ciutadans que, per cert donaren la benvinguda al PSC per compartir postulats.
La sorpresa també la donaren les CUP que, amb un Sí crític i dues abstencions es mostraren contraris a com s'han realitzat les negociacions entre els grups que han redactat el document de sobirania. A l'estil de l'esquerra abertzale, van optar per aquesta via, un fet que des de sector independentistes no s'acaba d'entendre massa, però els representants segueixen fent la política de L'enfant terrible, al anar sempre a contracorrent.
Mentrestant, a Madrid el govern s'ho miren des de la distància i no s'ha manifestat públicament, a diferència de la premsa que segueixen menyspreant el procès i aquells que el defensen. De ben segur que en les properes hores, la maquinària de desprestigi tornar a funcionar a tota màquina. El millor és que la Premsa internacional torna a fer-se ressó de l'actualitat catalana i bategen la declaració com el primer pas cap al procès d'independència.