Bon dia i bon dimecres internautes. Nou gest del Constitucional per frenar les aspiracions catalanes a partir del recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. L'Alt Tribunal ha suspès temporalment l'euro per recepta que ja estava implantat des de fa uns mesos. A falta d'una argumentació jurídica, el govern central insisteix en que aquesta mesura és anticonstitucional perquè aquesta mesura només és competència de l'Estat.
Tot i que a ningú li agrada pagar impostos, és evident que amb aquesta taxa la Generalitat hauria aconseguit recaptar més de 140 milions d'euros i estalviar en més d'un 20% el consum innecessari de fàrmacs, en una societat en que els darrers anys s'ha fet ús i abús de d'aplec de medicaments. Per tant, és normal que ahir el Conseller i Portaveu del Govern es mostrés enfadat per la suspensió, ja que darrerament, per no dir gairebe mai, el Constitucional no ens dóna precisament alegries. La decisió suposarà un altre problema de tresoreria perquè la Generalitat ja comptava amb aquests diners i ara s'haurà de retallar en altres prestacions.
Aquesta doble moral del govern popular en que, per un cantó predica amb l'austeritat franciscana i per altre anul·la iniciatives d'estalvi com el tiquet moderador, la taxa judicial o l'impost de dipòsits bancaris; comença a cançar-nos, perquè som molts els que veiem la hipocresia de l'executiu de Rajoy vers Catalunya, la qual es veu més ofegada dia rere dia, per tal de dependre de les ajudes estatals i no dels recursos propis.
D'altra banda, els socialistes catalans continuen marejant la perdiu i es fan estimar a l'hora de signar la declaració de Sobirania al Parlament. En unes declaracions a la premsa, el portaveu Maurici Lucena ens deixava una perla que no té pèrdua. Segons el PSC, no tan sols cal eliminar la referència a l'Estat Propi, cosa que ja han fet CiU i ERC, sinó que a més 'no es pot definir Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà perquè això cabrejaria a Espanya'. Es veu que l'emprenyamenta només pot tenir un únic actor. Els catalans, doncs, no tenim dret a estar cabrejats i hem de ser submisos, abaixar-nos els pantalons i posar l'altra galta. No fos cas que més enllà de l'Ebre puguin enfadar-se!
Acabem amb Josep Maria Soler, Abat de Montserrat, el qual en una entrevista a RAC1 sostenia que el Vaticà establiria relacions diplomàtiques amb una futura Catalunya independent, tot i que per Espanya això no entrés en la normalitat constitucional. Això sí, vist els temps que corren, val més que déu en agafi confessats.
