Bon dia i bon dimarts internautes. Quina mala notícia ens donaven ahir, resulta que el pobre Luis Bárcenas, haurà de deixar d'anar aparcada l'afició d'esquiar als Alps suïssos i al Canadà, perquè finalment el jutge Ruz li ha retirat el passaport, considerant que existeix risc de fuga.
L'extresorer del PP, convertit ara en l'enemic públic número 1, va declarar a l'Audiència Nacional que instrueix el cas Gürtel. Sembla que les pressions que deu estar rebent des del carrer Gènova comencen a donar els seus fruits, perquè va desvincular la vintena de milions que tenia al país helvètic amb les comptes del partit. A l'hora de justificar aquests ingressos va explicar que eren fruit de la seva activitat professional i que hauria obtingut beneficis multimilionaris gràcies a inversions borsàries, negocis immobiliaris i venda d'obres d'art. Bárcenas, però no va voler deixar passar l'ocasió sense informar al jutge instructor que en realitat va arribar a tenir fins a 38 milions d'euros en diversos comptes.
En quant al finançament del PP declarà que en vuit anys van ingressar 33 milions en donacions, 24 dels quals d'origen anònim. Escoltant aquestes dades, és normal que el divorci entre política i ciutadania s'incrementi dia a dia, pensant que no hi ha un pam de net. El que està clar, és la necessària reforma de la llei de finançament dels partits, però al llarg d'aquests anys ni PP ni PSOE ha fet un pas clar en aquest sentit, ja que transparència sí, però tampoc no ens passessim amics.
Seguint amb el partit del govern, ahir Dolores de Cospedal ens mostrava les seves dots com actriu, força dolenta, perquè les seves explicacions sobre la indemnització a l'extresorer del PP no van convèncer a ningú, segurament ni a ella mateixa. Tractar de justificar una mentida no resulta pas fàcil, però tot i així la secretària general del Partit Popular va tornar a dir que la relació contractual s'havia acabar el 2010 i que les nòmines que encara anava cobrant Bárcenas eren fruit d'una indemnització diferida i en forma de simulació. Bonic concepte aquest que es va inventar la senyora Cospedal, pero li recomano més lliçons del Mètode Stanislavski, l'eina fonamental per molts actors que volen fer creure allò que no són amb un realisme creible.
Parlant d'actors, el número dos de UPyD, Toni Cantó va tornar a provocar la indignació dels usuaris de les xarxes socials, al tornar a fer una piulada afirmant que 'la majoria de les denúncies per violència de gènere són falses'. Això ho diu el mateix diputat de la formació de Rosa Díez, que fa pocs dies també comentava, parlant de toros, que els animals no tenen drets ni deures. Quan un país, vota alegrement persones com aquest senyor enlloc de deixar-lo de Cantó és que alguna cosa no va bé.
La sorpresa a Itàlia la donava Beppe Grillo, un còmic que va encapçalar el Moviment 5 estels, que s'ha converit en tercera força política, amb un missatge que és l'antítesi dels polítics tradicionals. Alguns apunten que aquest fenomen pot encomanar-se a Espanya, tot i així els recordo que de còmics i de pallassos el Congrés n'es ple, però amb la diferència que aquests fan plorar enlloc de fer riure.
I per aquells i aquelles que continuen insistint en les mentides com a forma de vida els regalo un vell proverbi jueu 'Amb una mentida acostuma a anar-se molt lluny, però sense esperances de tornar'.
