Bon dia i bon dimecres internautes. 'Un traidor és un home que deixà el seu partit per inscriure's en un altre. Un convertit, en canvi, és un traidor que abandonà el seu partit
per inscriure's al nostre'. Aquesta és la filosofia que ja pregonava al S.XIX el política i periodista francès Georges Clemenceau. Això és el que deurien pensar uns quants ahir després de la tempesta provocada pels diputats del PSC al Congrés. Borrasca que va anar acompanyada pels llamps i trons que l'encara diputada dels socialistes catalans va generar després de fer públic que no acataria la decisió de la direcció de votar a favor d'una moció pel dret a decidir.
Evidentment, l'amplia majoria de la Cambra Baixa va votar en contra, PSOE inclòs, però com dèiem la notícia se centra en les males relacions que tornen a fer-se paleses entre els fins ara socis. Dels 14 diputats del PSC només l'exministra de Defensa va optar per no votar, perquè segons ella el dret a decidir suposa una ruptura entre Espanya i Catalunya.
És curiós el concepte democràtic que tenen alguns, perquè no veuen amb bons ulls realitzar una eventual consulta, potser perquè ja fa temps que presuposen que el resultat de la mateixa no seria favorable per ells. Sigui com sigui, Chacón fa temps que no se sent còmode a Catalunya i segueix el seu camí per liderar un PSOE que no acaba d'aixecar el cap amb Pérez Rubalcaba. La incògnita és 'què farà Carme Chacón ara?' Vist el seu interès per liderar el projecte socialista espanyol tot apunta que podria abandonar les sigles del PSC i passar a formar part del PSOE, on fa temps que s'hi sent com a peix a l'aigua, malgrat hi hagin taurons que se la volen cruspir.
Al marge de personalismes és obvi que hi haurà repercussions, començant per les sancions que el PSOE imposarà als diputats catalans i això pot comportar un nou protocol de relacions entre Ferraz i Nicaragua. De fet, la vella guàrdia, encapçalada per Alfonso Guerra, es va deixar sentir demanant el trencament total amb els socialistes catalans. Torno a insistir en que si a aquest punt no són ni partidaris de fer una consulta entre la ciutadania, aleshores que ningú s'enganyi perquè molt menys voldran reformar una constitució introduint el concepte federal. Us recomano l'article de Toñi Bolaño al diari La Razón.
A can PP tampoc estan massa tranquils i el principal responsable n'és el seu extresorer que ara ha decidit collar més el seu expartit presentant una demanda per acomiadament improcedent. Es dóna la circumstància que Dolores de Cospedal no para de repetir com una lletania que Bárcenas va desvincular-se del Partit Popular el 2010. Amb aquest nou escenari, si el jutge considera que l'extresorer té raó, deixaria tocada la secretaria general del PP. Però, aquest malestar comença a estendre's també a La Moncloa, que eviten pronunciar-se sobre Luis Bárcenas, i les espurnes fa dies que salten per la mala gestió que el PP està fent d'aquesta crisi, fins al punt que Soraya Sáenz de Santamaría i Cospedal gairebé no es parlen.
I acabo fent una crida a la solidaritat d'aquests que em llegiu per tal d'ajudar una família necessitada. Ja fa dos mesos que no han pogut fer front a la hipoteca i podrien perdre la llar en breu. Per tant, us demano que comenceu a buscar a la cartera alguns calerons per tal que Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina no siguin desnonats del seu palauet a Pedralbes, ja que segons va declararar dissabre passat davant el jutge de Palma, no haurien pagat els dos últims rebuts de la hipoteca. Feu córrer la veu amics!
