Bon dia i bon dimarts internautes. Cop d'efecte ahir del Vaticà a l'anuciar la renúncia del Papa Benet XVI a causa del precari estat de salut que l'impossibilita seguir amb les seves obligacions. Un fet històric perquè no es produïa des de feia 500 anys, gairebé com les dimissions al nostre país.
Així el pontificat de Joseph Ratzinger haurà estat un dels més curts que es recorden, sens oblidar el de Joan Pau I, que només va estar al capdavant del catolicisme un any, després d'una mort sobtada i misteriorsa. El Bisbe de Roma, ha vist com diversos fets esquitxaven el seu mandat, des del seu passat a les joventuts hitlerianes, els escàndols de pederàstia i el darrer, però no menys important, el conegut com Vatileaks que posava en evidència les intrigues del poder en el sí de l'esglèsia. Serà el 28 de febrer a les 8 del vespre, quan es reunirà la cúria per triar el nou Papa, i des d'ara comencen les travesses per saber qui pot ser el nou pontífex.
Malgrat els paral·lelismes legítims, alguns veuen en la decisió papal un exemple que també hauria de seguir el rei dels caçadors d'elefants, el qual amb prou feines s'aguanta d'empeus i prefereix més activitats ocioses i amatòries, que afrontar la crua realitat d'un país que dia rera dia s'enfonsa una mica més. Un enfonsament, que també pateix la institució que dirigeix, la qual torna a la palestra després que la fiscalia anticorrupció demani la imputació de tres cosines reials en el cas emperador de la mafia xinesa. Sembla que el tortell que van comprar a la Zarzuela, enlloc de la figureta del rei els va tocar la fava.
En l'àmbit polític, seguim parlant de la reunió que van tenir fa tres anys l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola i la Presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, la qual va confirmar ahir aquesta trobada i va amenaçar de querellar-se contra l'agència de detectius Método 3 i els diaris que reprodueixin aquesta informació. Malgrat que des del carrer Nicaragua, seu del PSC, es negués qualsevol vinculació amb l'espionatge, el diari El Mundo pública detalls del contracte per espiar la reunió, culpant directament el número 2 de José Montilla, l'aleshores secretari d'organització del PSC, José Zaragoza.
I si la política torna a estar tacada, no se'n salva el món empresarial representat per la CEOE. Si fa pocs dies, el seu president, Juan Rosell, demanava que s'acabés amb la corrupció en la política per sortir de la crisi, ahir la Cadena Ser denunciava que el Vicepresident d'aquesta patronal, Arturo Fernández, pagava alguns treballadors en diner negre. Es dóna la circumstància que Fernández és amic d'infantesa d'Esperanza Aguirre, i en els darrers anys ha aconseguit guanyar més d'una vintenta de concessions en organismes públics com el Congres de Diputats o l'Assemblea de Madrid.
Acabem amb una anècdota, que potser té doble lectura, perquè ahir el departament de comunicació de La Moncloa eviava per error, o no, una nota de condol per la mort de Rajoy. Pocs minuts després van adonar-se'n i van rectificar el nom pel del filòsof Eugenio Trias Sagnier. No sabem si les lluites intestines que hi ha al PP també s'ubiquen a la residència del President del Govern, però amb anècdotes com aquesta i la que va protagonitzar la jornada passada, al confondre la selecció espanyola d'handbol amb la de futbol, sembla que també li vulguin fer el llit a La Moncloa. Us recomano el vídeo on es demostra que encara no enten la seva lletra.
