Bona tarda i bon dimecres internautes. Avui celebrem, l'entrada de la primavera, una estació que enguany coincideix amb el Dia Internacional de la Felicitat. I no sé si déu ser precisament feliç Oriol Pujol Ferrussola perquè la notícia ve marcada per la decisió del jutge d'imputar-lo com a presumpte beneficiari de tràfic d'influències per la concessió de les ITV. Finalment, doncs, allò que ja es predeia ha succeït i tal com ja va anunciar el fins ara secretari general de CDC deixa tots els càrrecs al partit i al Parlament, excepte l'acta de diputat.
Aquesta delegació temporal de funcions, ja ha obert un nou front al Parlament entre els que defensen la innocència de l'hereu Pujol i aquells que demanen que deixi també l'escó al Parlament. Si finalment es demostra que no es culpable, com ja ha passat en alguna altre cas, seria una gran injustícia el linxament polític i mediàtic que s'està fent a una persona imputada, que sent qui és i el que representa, no deixa de tenir sentit que hi hagi un especial interés a deixar fora de combat la ma dreta d'Artur Mas, en ple procés sobiranista.
I com molt bé diu la dita 'la primavera a sang altera', també a la petita illa de Xipre, on des de fa dies es viu la incertesa sobre si el país caurà en fallida o bé aplicaran alguna de les directrius europees per tal de rebre el rescat. Sigui com sigui, aquest atracament frustrat induït des de les institucions europees, s'ha aconseguit aturar a hores d'ara per part de la mobilització ciutadana, que no només aquesta estació primaveral els ha alterat la sang sinó que els l'ha fet bullir.
Per tant, alguna cosa comença a canviar, perquè decisions que afecten en gran manera la ciutadania no poden prendre's a la lleugera, pensant que no tindrà conseqüències. Ahir, la pressió a Nicòsia fou tan gran que ni tan sols els membres del partit governant a Xipre van votar a favor de l'esborrany que suposava una quitança per a tots els estalviadors. Una lliçó que haurien d'anar aprenent els tecnòcrates que últimament s'erigeixen en governants no electes d'uns estats on cada cop hi ha menys a decidir.
Acabem amb una d'aquelles paradoxes que tan agraden al professor Sebastià Serrano. La jornada passada també es feia pública la dimissió de Jérôme Cahuzac, després de que la fiscalia l'investigui per blanqueig de diners i frau fiscal. El més paradoxal és que fins ahir era el ministre de Pressupostos francès.
En fi, com deia Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi 'Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho'.
