Bon
dia i bon divendres internautes. Com molt bé deixà escrit en el seu dia
l'advocat i polític valencià Francisco Rubio 'La prudència és la mare de la
tranquil·litat', un mot escàs últimament en el sí del Consell Executiu de la Generalitat. Això
precisament és el que reclamava Artur Mas als seus consellers per tal de
pacificar el debat que hi ha hagut aquests dies entre diversos consellers. El
President demanà prudència i reflexió per tal de calmar unes manifestacions i
contramanifestacions que podrien donar una idea de discrepància entre els
membres del seu govern. Cal ser clars, la discrepància fa molt temps que
existeix, el que passa és que fins fa poc no es fan públiques i això no ajuda
gaire al vaixell que pretén portar-nos cap a Ítaca.Mentrestant, ja tenim 11 ajuntaments catalans que han decidit ser insubmisos i pagar els seus impostos directament a l'Agència Tributària de Catalunya. Tot i ser minoritari, cal valorar la valentia d'aquests municipis que aposten obertament per les estructures d'estat pròpies. Per tant, aquest petit gest cal que es converteixi en tot un símbol per els centenars de municipis que ja s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, per anar mostrant al govern de Madrid que també ho tenim molt clar a l'hora de gestionar els nostres tributs.
Centrant-nos
en la informació política estatal, cada vegada queda més clar que el Partit
Popular no pensa fer cap gest conciliador amb els centenars de milers
d'afectats pels desnonaments, tal com s'havia apuntat en un primer moment per
tal d'apagar la indignació del carrer. Tot el contrari, Dolores de Cospedal no
para de comparar la
Plataforma d'Ada Colau amb el Partit Nacional Socialista
d'Adolf Hitler. Un fet que ja ha provocat la reacció de l'Amical
de Mauthausen que ha convidat la secretària general del PP a visitar els camps
de concentració nazis i se n'adoni del que realment surt per la seva boqueta.
A això cal sumar-hi la desestimació de 198 esmenes
a la Llei de
desnonaments que l'oposició havia presentat al Congrés de Diputats. Motiu pel
qual la PAH ha
decidit retirar, amb molt bon criteri, la
ILP que va presentar per tal que el PP no se l'apropiï i
targiversi la idea original. Nova demostració que els Populars cada vegada
estan més allunyats de la realitat del país i l'únic que fan és escudar-se en
el corró que els proporciona la majoria absoluta.
Al marge d'aquestes consideracions tan negatives,
permeteu-me una notícia positiva que cursiosament ens arriba des de la capital
del reino. Ramón Cotarelo,
catedràtic de Ciències polítiques de la
UNED ha penjat un interessant vídeo a Youtube, que se suma al
de la noia andalusa que defensava els catalans. En el vídeo,
que ja ha registrat més de 100.000 visites, el catedràtic madrileny afirma que si ell fos català no dubtaria a ser independentista i
critica obertament aquells que fins fa poc tenien desat el Federalisme en un
calaix. Llàstima que siguin ben poques les personalitats espanyoles que
defensen el dret a decidir que demanem els catalans per la via pacífica i
democràtica. Començo a pensar que aquesta actitud obeeix a la falsa idea que
defensar Catalunya resulta políticament incorrecte de cara a la galeria i
prefereixen no mullar-se, no fos cas que els jutgessin malament.
En l'àmbit del joc hi ha preocupació al Ministeri
d'Hisenda de l'humorista Montoro, el rei de les gracietes. Segons alguns
mitjans, Loterias y Apuestas del Estado hauria recaptat durant aquests primers
mesos d'any un 12 % menys en el seus jocs. I perquè preocupa això al govern?
Doncs ves per on, perquè aquesta maquineta de diners que tenen anomenada Fons
de Liquiditat Autonòmic (FLA) té com a garantia l'entitat de Loteries estatal.
O sigui, que la majoria de gent no sabem ben bé amb qui ens juguem els
quartos.
I aquells que fins el dia d'avui defensen que una
Catalunya independent quedaria aïllada d'Europa, només cal que llegeixin els
diaris, perquè la Unió
Europea aprovà per àmplia majoria el reconeixement de Kosovo,
que fins fa ben poc formava part de Sèrbia. Els que a la votació del Parlament
europeu quedaren, no només aïllats, sinó també en evidència foren: Romania,
Eslovàquia, Grècia, Xipre i.... sí amics, Espanya.
I acabo amb una reflexió provocadora, però tampoc
massa allunyada d'allò que és possible. Ahir llegíem que les olles emprades per
l'atemptat de la marató de Boston eren fetes a Euskadi. Ja em veig qualsevol
dia, llegint la portada d'algun diari de la caverna mediàtica explicant que els
autors eren catalans amb vinculacions filoetarres, que els haurien proporcionat
les olles, i que haurien perpetrat l'atemptat com a venjança per haver estat
desnonats. Temps al temps.
