Bon dia i bon hora Internautes. Aquest dijous disfressat de dilluns ens porta una interessant reflexió vital del gran Mario Moreno Cantinflas, el qual digué en una ocasió 'A mi m'encanta treballar, el pitjor és que s'ha de fer cada dia'. Aquesta frase que en un context de bonança econòmica semblaria fins i tot còmica, avui toca la fibra a milions de persones.
Llegia a la xarxa, no sense ironia que, si ahir era el Dia del Treballador, la resta de dies deu ser el Dia de l'Aturat. I no anava desencaminat el comentari tenint en compte els 6.200.000 desocupats. Milions de persones que curiosament no van sortir en blog a manifestar-se per un dret, que en aquest cas si dóna la sacrosanta Constitució. Foren un centenar de milers les persones les que es congregaren en les més de 40 mobilitzacions convocades arreu de l'estat. Una altra prova que demostra que fins i tot en moments tan dramàtics els sindicats no tenen la força ni el suport suficient és que no han convocat una nova vaga general, sinó més mobilitzacions, per vestir la desafecció d'una societat que ja n'està tipa d'una bona part de la classe política i sindical.
Ara bé, això no resta importància a les desastroses polítiques del govern de Mariano Rajoy, que no acaba de trobar la recepta per aturar l'increment de l'atur i invertir la tendència de recessió per creixement. Un fet que ja comença a escoltar-se en privat per part d'alguns dirigents territorials del PP que veuen tocat el govern. Tot i així, com sempre a part de la versió oficiciosa hi ha també l'oficial, i és la que ens brindava el portaveu adjunt popular, Rafael Hernando, afirmant 'No hay estallidos en la calle porque se están haciendo las cosas que se tenían que hacer'.
No pensa el mateix l'ariet madrilenya, Esperanza Aguirre, la qual aprofita qualsevol mostra de debilitat o informació negativa per anar fent ús de la gota malaia, per tal d'anar desgastant de mica en mica, el seu etern rival Mariano Rajoy. La jornada festiva del 1er. de maig serví perquè l'encara presidenta del PP de Madrid, digués la seva sobre les polítiques econòmiques equivocades del seu entranyable Mariano. En un article del seu blog, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid diu que sí hi ha una alternativa a la pujada d'impostos i és el programa del PP, el qual plantejava una reforma radical de les Administracions públiques. En altres paraules, l'aprimament del nombre de funcionaris i personal vinculat a l'Administració.
I acabem amb dues perles, la primera és la de la prohibició de nomenar País Valencià a la Televisió de Catalunya. Així ho exigia el president valencià Alberto Fabra, donant com alternativa la denominació Comunitat Valenciana. No deixa de ser paradoxal que algú que comparteix el cognom del que fou l'establidor de la normativa moderna del català. Seguint aquesta línia no m'estranyaria que a partir d'ara també ens obliguin a dir Jaime I o Santiago I, vist com van les coses.
L'altra perla, també és força sucosa, perquè en la porta l'empresa Grannini. La multinacional alemanya dels sucs de fruita mostra la seva negativa a fer ús del català en els seus productes. Després d'una reunió amb la Plataforma per l'etiquetatge en català, la companyia es nega rotundament a etiquetar en català perquè no reconeix la legitimitat del Parlament de Catalunya en aquesta matèria i consideren que el català és una llengua inútil pel comerç.
Òbviament, és normal que amb actituds tan poc dialogants i tancades s'hagi començat un boicot dels seus productes. Permeteu-me que us doni dos correus per tal que feu saber el que en penseu d'aquesta decisió de Grannini. El mail de la seu alemanya és
press@eckes-granini.com, i el de la seu a Espanya és
es-eckesbcn@eckes-granini.com.
Compartiu-ho i així s'adonaran que als catalans ja n'estem tips que ens espremin el suc des de la capital del reino.
