Bon dia i bon dijous internautes. 'Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen'. Aquesta cita de l'excanceller alemany Willy Brandt serveix perfectament per referir-nos a un nou capítol del Tribunal Constitucional, el qual suspèn cautelarment la Declaració de Sobirania, aprovada per àmplia majoria del Parlament de Catalunya.
Aquest xarop de bastó, receptat pel govern central i despatxat per l'Alt Tribunal, no ens ha d'estranyar gens, perquè tot i que el text no tenia validesa jurídica, des de Madrid consideren tot el contrari i adverteixen que no es cansaran de presentar recursos contra qualsevol decisió que consideri fora del Status quo inamovible.
La resposta d'urgència del govern català, en veu d'Artur Mas, fou que la decisió es decebedora i preocupant i que el procès continua. Per si no hagués quedat prou clar, en una mostra de democràcia, el Parlament de Catalunya aprovava hores més tard la creació de la Comissió pel Dret a Decidir. El resultat de la votació fou de 106 a favor i 9 en contra, amb l'absència del PP que decidí marxar de la Cambra per no participar segons ells, en una votació anticonstitucional.
El més curiós és que aquells que ens acusen de voler imposar la Independència saltant-se la Constitució, no volen ni parlar-ne. Això és el que tant PP com Ciutadans van pretendre al demanar que s'anul·lés el ple d'ahir per parlar del Dret a Decidir, amparant-se en la decisió del Tribunal Constitucional.
No cal dir que el nostre procés ha de continuar i ho ha de fer amb pas ferm i decidit, malgrat hagim d'aguantar les envestides de les institucions de l'Estat. Precisament, el que sembla preopcupar en gran manera és la projecció exterior del nostre petit país. Una de les pedres a la sabata que tenen està personalitzada en el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, més conegut com DIPLOCAT, el qual està veient com les ambaixades espanyoles obstaculitzen les gestions que aquest organisme fa amb les autoritats d'altres països. Evidentment, la tàctica espanyola passa per impedir qualsevol intent d'internacionalitzar el conflicte, com ja va deixar ben clar ahir el ministre d'Exteriors, García Margallo, responent la pregunta sobre la no renovació a Clara Ponsetí de la càtedra a la Universitat de Georgetown. Segons el titular de la diplomàcia espanyola 'mientras yo sea ministro, una cátedra que lleve el nombre del
Principado de Asturias no servirá de base para alentar procesos
secesionistas contrarios a la Constitución'.
Acomiadem l'editorial d'avui amb diverses perles. La primera la del president extremeny Monago, que ahir pronuncià una conferència a Barcelona, on aclarí que ell no és un anticatalà. Minuts després, parlant del dèficit fiscal preguntava: 'Qui fa més esforç fiscal, jo o un aturat català?'
Segona, la llegim en el Huffington Post parlant de la notícia que el Telediario de TVE donava ahir explicant que els psicòlegs recomanen anar a l'esglèsia i encendre una espelmeta per calmar l'ansietat dels aturats. Suposo que aquesta informació obeeix a l'estalvi que suposarà per la sanitat pública el fet que 6.200.000 aturats deixin d'anar al seu CAP per tractar-se i a més a més, ajudarà a omplir unes esglèsies que de ben segur dispensaran aigua beneïda per donar la paciència i la fe que ens reclama un tal Mariano des del seu púlpit de plasma.
En fi Internautes, si sou dels que us poseu les mans al cap sentint aquests disbarats, cal que ho demostrem assistint dissabte a la Concentració convocada a les 6 de la tarda, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. I no us acomodeu pensant que 'no sé si m'anirà bé aquest dia', perquè tampoc ens va bé seguir com estem a Espanya. Som-hi tots!
