Bona tarda i bon dilluns internautes. '¡Cataluña y Vascongadas, Vascongadas y Cataluña, son dos cánceres en el
cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a
exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!' Ho deià així de clar José Millán-Astray, militar i fundador de la famosa Legió espanyola de la cabra. Malgrat el pas dels anys, sembla que aquest corrent ha deixat força emprenta si tenim en compte declaracions d'alguns dels polítics i periodistes actuals com Hermann Tertsch.
El periodista de Telemadrid i ABC, encenia la xarxa el cap de setmana a l'afirmar que l'afusellament del president Lluís Companys "fou de les poques execucions de Franco que hauria apludit tota democràcia". Lluny de disculpar-se després d'aquesta barbaritat encara va voler atiar el foc amb més benzina dient: "En aquest país tan covard dir unes veritats als matons de la tribu té aquest cost".
És evident que la caverna mediàtica està molt nerviosa i segueix mostrant la veritable epidermis feixista i anticatalana. No és d'estranyar doncs que malgrat aquest Hermann Monster, molt pitjor que el de la Família Adams, tingui arrels hitlerianes. El diari e-noticies explica que el seu pare fou un conegut oficial nazi que es refugià a Espanya després de perdre la II Guerra Mundial. Com no podria ser d'altra manera, el règim del general Franco el protegí i amb el temps es reconvertí en periodista, professió que també seguí el seu fill, sense abandonar, pel que es veu, els principis familiars. Evidentment, Tertsch ha negat l'origen hitlerià del seu pare, però al final no ha pogut evitar anar en contra la dita catalana : 'qui perd els origens perd la identitat...nazi'.
Deixant de banda els fills de trenta mil pares, ens fem ressó d'un altre dels temes fantasme que persegueixen el Partit Popular, el YAK-42 . Deu anys després de la pèssima gestió de l'accident en que morien 62 militars espanyols, els familiars de les víctimes reclamen novament justícia, però aquest cop al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, perquè no comparteixen les diverses sentències que sempre han esquivat codemnar els alts càrrecs del Ministeri de Defensa en temps de José Mª Aznar, entre els quals, l'actual ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Federico Trillo.
Parlo d'aquest cas, perquè molts dels que s'omplen la boca del paper que jugaran les forces armades per defensar la Unitat d'Espanya, en aquell moment que el seu exèrcit els necessitava, van deixar-los de banda per no assumir els errors que portaren a aquell accident i el seu posterior tractament i manipulació.
Sense deixar l'exèrcit, i per tal d'incidir en l'opinió pública, el govern espanyol ha decidit celebrar 3 actes militars a Catalunya el dia de les forces armades, per si no ens havia quedat clar que el catalans encara vivim submesos per la força de les armes, no sigui cas que se'ns acudi voler deixar de pertànyer en aquesta Espanya que tantes 'alegries' ens dóna.
Després de tanta informació castrense posem-hi unes perles per alegrar-nos el dia. La primera ens arribar del meu poble, Tiana, ciutat sense llei. Després d'uns mesos, finalment s'ha aconseguit capturar un toro que s'havia escapat d'una granja d'aquesta vila maresmenca. Sembla ser que els agents rurals van fer la feina ben feta i després de dubtar un temps sobre quina frase feta triar van decidir-se literalment per 'agafar el toro per les banyes' enlloc de 'que no ens agafi el toro'.
L'altra perla ens la brinda el Huffington Post que recull una interessant coincidència en un acte del PP a l'Oceanogràfic de València. La trobada que era per celebrar el primer aniversari de la presidència d'Alberto Fabra a la Generalitat valenciana, tingué uns figurants molt significatius. Mentre el president i altres càrrecs importants del PP s'adreçaven als asssitents, la casualitat o no, va fer que darrera seu estiguessin escortats en tot moments, no per les joventuts del seu partit, sinó per esquàlids o taurons que semblaven ser el subconscient i l'ànims dels oradors, allà presents, mentre parlaven d'econòmia i la necessitat de seguir amb les retallades. Qualsevol semblança amb la realitat no sempre és pura coincidència internautes.
