Bon dia i bon dimarts internautes. Un dia després de la Cimera dels partits pel Dret a decidir, les coses segueixen igual d'immòbils i sense gran acords, segons les valoracions que les diverses formacions feien a la sortida, després de dues hores de reunió. 'Estem tan acostumats a disfressar-nos pels demés, que al final ens disfressem per nosaltres mateixos'. Aquesta cita de l'escriptor francès François de la Rochefoucauld, podria aplicar-se a varis dels participants com el socialistes, els quals continuen jugant al joc de les margarides dient sí i no, és a dir, marejant la perdiu per no perdre una part del vot unionista i l'altra catalanista.
En paraules de Pere Navarro, l'encara líder del PSC, el resultat de la Cimera fou 'decebedor i preocupant' perquè el govern enfoca el dret a decidir cap a la Independència. Els socialistes ara diuen que rebutjaran fer una consulta si no es deslliga de la independència. Potser per alleujar la posició incòmode en la que es mouen els seria més fàcil que la pregunta que es formulés als ciutadans fos 'Voleu que Carme Chacón segueixi formant part del nostre partit?'
I mentre això passava al Palau de la Generalitat, a un miler de quilòmetres a l'oest, el president d'Extremadura feia una altra de les seves compareixences estrelles anunciant una baixada d'impostos. Evidentment, José Antonio Monago, ho argumentà fàcilment donant un seguit de dades que clamen al cel. Fent gala de la gran salut dels comptes del seu govern, el dirigent vengué als periodistes la necessitat de rebaixar les taxes sobre la ciutadania per tal de facilitar la instal·lació d'empreses en un territori que està en fase de creixement i tenint un dels dèficits més baixos de l'Estat. El que oblidà d'explicar és gràcies a qui pot anar fent aquesta política tan alegrement, mentre a casa nostra fa temps ja no ens podem apretar el cinturó perquè ja hem perdut els pantalons i tot.
Acabem fent-nos ressó d'una perla que ens mostra la cara menys amable del PP, si és que en té alguna altra. La notícia saltava ahir quan coneixíem les desventures d'un jove valencià que ha vist com ha hagut de tornar la pròtesi de genoll que li havien posat perquè no podia fer front als 152 euros que la sanitat valenciana li reclamava. Finalment, la solució que ha trobat el pobre noi li ha vingut d'un veí que li ha donat la seva per aprofitar. Si la sanitat pública té aquesta nova filosofia, encara sort que el damnificat no tenia un marcapàs, ja que tampoc els hagués tremolat el pols a deixar-lo sense ell, bàsicament perquè marcapàs no sé si en tindran, però cor ben segur que no.
