Bon dia i bon dijous internautes. Fa prop de tres segles l'escriptor i filòsof francès Denis Diderot deixava escrit: 'La indiferència fa savis i la insensibilitat monstres'. Com era d'esperar Mariano Rajoy sortí del pas de les declaracions del que fou el seu mentor, José Mª Aznar, i esquivà per cinc vegades les preguntes dels períodistes insistents dels periodistes. Finalment, el president del govern, que ahir no va poder fer ús del seu estimat TV de plasma perquè es trobava a Brussel·les, va voler tancar la polèmica dient 'No contesto mai les opinions dels expresidents, i menys del president Aznar' i afegí 'No penso canviar la política'. Si tenim en compte els darrers moviment que els sectors més conservadors estan fent, potser el que el canviaran és a ell.
Sigui com sigui, és evident que les aigües populars fa temps que estan revoltes i cada vegada la roba és renta més públicament que a casa. Alguns experts apunten una hipotesi que molts compartim, consistent en que José Maria Aznar sempre ha tingut la intenció de tornar i per aquest mateix motiu hauria triat un delfí descafeïnat com Rajoy, per tal de tornar-lo a succeir en la següent legislatura. Al gran estratega amic de Bush no li va acabar de sortir bé la seva elecció i ara estaria fent-se pregar per tornar a la presidència per salvar el país. Tot un salvapàtries que només ha trobat del suport d'Esperanza Aguirre però no del partit.
Curiosament, al marge del lògic recolzament que Rajoy revia per part dels seus ministres, un personatge que sempre ho ha volgut ser però sense massa èxit, també es solidaritzava amb el president del govern. No era altre que Josep Antoni Duran i Lleida que afirmà 'No és just tractar al president Rajoy així. Té la legitimitat de la majoria dels ciutadans i de la Cambra'. Si fem ús d'aquell divertimento anomenat Semblances Raonables, no us sembla que Duran cada cop s'assembla més, ideològicament parlant, al seu excompany democristià Enric Millo?
En el terreny lingüístic l'Academia de la Lengua Española deu estar prenent nota i valorant si incorpora entre els seus membres a Jorge Fernández Díaz. L'exministre va fer mèrits a l'incorporar una nova ascepció de la paraula Homenatge al diccionari. Segons el titular d'Interior, l'acte presidit per la delegada del govern, Llanos de Luna, fou una Reconciliació en la que participaren només entitats i associacions plenament legals, com la germandat d'excombatents nazis.
Acabem amb les perles del dia. El diputat de CiU Ferran Falcó, expresident de l'empresa pública Adigsa, declarà com a imputat per les pressumptes comissions pagades sobrevalorant habitatges socials. Tot i respectar la presumpció d'innocència del badaloní, cal reflexionar sobre les seves declaracions a la sortida del TSJC dient 'Només era un càrrec polític i no executiu amb competències per decidir'. Aleshores per què cal mantenim càrrecs que no decideixen? Per pagar favors?
I l'altra perla la llegim al Huffington Post i ens torna a venir del PAÍS VALENCIÀ (en majúscules per fer ràbia). Un altra representant del poble ha estat caçada fent tasques alienes al seu càrrec. La il·lustre Carlota Navarro, diputada del PP, estigué més pendent de la llista de la compra que del ple de la Diputació on assistia. Llàstima que malgrat el seu comportament augurem que el preu que pagarà no serà el seu cessament i al final la compra li haurà sortit barata, si més no políticament.
