Bon dia i bon dimecres internautes. Diu la saviesa popular que 'Els que cobren s'alegren i els que paguen descansen', però com tot en la vida no tot són flors i violes, i n'hi ha que ni paguen ni tenen intenció de fer-ho. Fent ús del diccionari trobarem que etimològicament la paraula morós deriva del mot llatí Morosus, que significa de caràcter difícil.
Escoltant ahir l'entrevista a RAC1 del portaveu del PPC, Enric Millo, l'expressió Excuses de mal pagador prèn caràcter institucional. Interessant personatge la d'aquest polític que després d'haver abandonat Unió va decidir tirar pel dret incorporant-se a les files del PP d'Alicia Sánchez-Camacho, deixant en la majoria de casos la catalanitat en segon o tercer plànol.
Entre les moltes barbaritats dites, això sí, amb molta educació, Millo va etzibar que Catalunya encara li hauria d'estar agraït a l'Estat, pel molt que l'està ajudant en aquests moments difícils. Aquesta falsa visió que el govern de Rajoy està fent d'ONG dels catalans resulta com a mínim indignant, perquè els diners que ens arriben del Fons de Liquiditat són un crèdit que haurem d'anar pagant durant molts anys, a causa entre altres factors de l'incompliment per part de l'executiu central dels pagaments pendents de l'Estat amb la Generalitat.
Però es clar, com que això de ser morós queda lleig, Enric Millo argumentà, fent un exercici d'equilibrista de segona categoria, que allò que disposa la disposició addicional tercera de l'Estatut en matèria de finançament no té validesa, segons sentencià el Tribunal Constitucional (TC) que anul·là aquesta part del text aprovat pel Parlament de Catalunya. D'aquesta manera, els morosos s'escuden en la legalitat i titllen de paper mullat els acords signats.
El més lamentable és que a causa de la manca de finançament i de la negativa a flexibilitzar el dèficit català fins el 2%, la Generalitat ha de destinar 2.000 milions d'euros a pagar interessos bancaris. Però aquesta xifra alarmant encara es dispara més a Espanya, la qual pagarà enguany 40.000 milions en el mateix concepte.
Això ho explicava perfectament ahir el professor Xavier Sala Martín al Versió RAC1, i argumentava que malgrat cada any els diferents governs de la Generalitat han aconseguit millor finançament, però des de l'Estat per contrarestar-ho retallaven les inversions directes, fent que aleshores sempre s'arribi al 8 % de les inversions a fer, enlloc del 20% que seria el just.
Acabem La Mossegada amb dues perles. Segons recull El Periódico els diputats catalans estan més grassonets que la mitjana dels catalans. Aquest fet potser podria explicar-se per dos fets: el preu del menú al restaurant del Parlament és més aviat irrisori i l'altre es que alguns estan tant arrelats a la poltrona que gairebé s'hi han fusionat.
La segona perla ens la torna a portar l'alliçonador Telediario de TVE, el qual va emetre un nou reportatge adoctrinador sobre com han de vestir els joves espanyols. Internautes, en Paquito del Ferrol estaria encantat de veure que la 'Formación del Espíritu Nacional' ja té versió 2.0
