Bon dia i bon divendres internautes. 'Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: Un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna…' Tot i que aquesta frase se li podria atribuir perfectament a un banquer la deia el gran còmic, Julius Henry Marx, més conegut com Groucho Marx. I una gran fortuna no aconseguiran però si que la tresoreria de la Generalitat no sonarà tan buida i comptarà amb 500 milions més, un cop el Tribunal Constitucional hagi aixecat la suspensió sobre l'impost als dipòsits bancaris. Això sí, el TC no ha estalviat la crítica al govern central per haver interposat un recurs sense masses fonaments, no sense renyar l'Estat per presentar recurs sense fonament i sense tenir en compte el context de crisi que ofega Catalunya.Ara bé, no tot podien ser bones notícies des de l'Alt Tribunal, perquè a dia d'avui l'Euro per recepta continua tan congelat com Rodolfo Langostino.
Sense marxar de Madrid, el ministre de Justíca insistia en la necessitat d'aprovar la reforma de l'avortament. En una entrevista a Onda Cero, Alberto Ruiz Gallardón, torna a mostrar la seva intenció d'eliminar el supòsit de malformacions al fetus, que fins ara també servia per acollir-s'hi, justificant-ho en que 'els discapacitats no nats també tenen dret a la vida'. Coincidint en el temps, a casa nostra CDC i UDC mostraren novament les seves discrepàncies públicament al votar diferent la proposta que l'exconsellera Marina Geli (PSC) va presentar per rebutjar la nova llei de l'avortament del PP. Afortunadament, la votació a la cambra catalana sortí a favor del dret a decidir de les dones.
En el terreny esportiu, la política torna a barrejar-se amb el món del futbol. Segons el diari nord-americà The New York Times Espanya segueix pressionant la UEFA per tal que no admeti com a membre de l'organització Gibraltar. El diari explica que les amenances arriben fins el punt d'advertir que retirarien de les competicions europees equips tan emblemàtics com el Reial Madrid i el Barça. Una llàstima que a dia d'avui encara perduri el crit de 'Gibraltar Español!' i en canvi quan uns altres criden 'Ceuta i Melilla Marroquís!' posin el crit al cel, cristià en aquest cas.
En l'àmbit judicial, el diari digital Infolibre desvetllava una informació que va tornar a mobilitzar la tresorera i els serveis jurídics del PP. Segons el rotatiu, l'expresident de Caja Madrid s'hauria embutxacat més de mig milió d'euros en pagaments del Partit Popular. En un comunicat d'urgència, van esgrimir la brillant idea d'atribuir-ho a un error comptable, que hauria provocat la imputació d'altres despeses a un apunt bancari erroni. Tan sols reconeixeren el pagament de 9.000 euros en concepte d'assessorament quan Miguel Blesa encara no era el responsable de l'entitat bancària.
Acabem amb tres perles divertides per l'absurd que suposen. La primera ens la porta el diari ARA el qual desvetlla diversos documents que han la Gran Bretanya ha desclassificat. En aquests arxiu descobrim que Espanya no hauria entrat plenament en la II Guerra Mundial perquè els britànics haurien subornat amb 14 milions de dòlars (155 milions d'euros actuals) a oficials i personalitats espanyoles de l'època per convèncer el caudillo que no s'embranqués en el conflicte bèl·lic.
Segona. Creuem l'Atlàntic i marxem a Veneçuela. País on des de fa temps viuen la carestia d'elements bàsics. El darrer, com si es tractés d'una telenovela, té com a protagonista el paper higiènic. En un primer moment, el mateix president Maduro, aquell que feu bona part de la campanya amb un ocell al cap, digué que la mancança era fruit d'una conspiració de la oposició i els EUA. Ahir tinguerem una altra versió per part d'un alt funcionari del govern, la causa de no trobar paper és que 'els veneçolans ara mengen més i per tant c....'.
I tercera. Se li gira feina a l'Arquebisbe de Madrid. Rouco Varela nomenarà en breu 8 capellans exorcistes degut a la gran demanda d'aquesta pràctica a la capital del reino. No és d'estranyar que amb mitjans com 13TV, Intereconomía, esRadio o La Razón els índex de maldat s'hagin incrementat en gran manera. Per si de cas, els capellans aniran sempre acompanyats de psiquiatres.
En fi Internautes, parlant de maldat i tal com deia William Faulkner: 'Es pot confiar en les males persones, no canvien mai''.
