Magda Picañol Oliva
OPINIÓ
Cada dia ens despertem amb l’esperança d’un canvi, però el degoteig constant de notícies que ens arriben, fa que no deixem de pensar que encara ens esperen temps pitjors...
Temps d’incerteses, de pors, de desgast polític, social i econòmic. El pintor William Turner ho expressa en el quadre “El Naufragi”, on s’hi reflexa el drama, la tragèdia d’un vaixell que s’enfonsa en una virulenta tempesta. Aquest vaixell és l’Estat espanyol, al meu entendre. També cal recordar el què ens deixa escrit Salvador Espriu: “Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar”.
Temps d’incerteses, de pors, de desgast polític, social i econòmic. El pintor William Turner ho expressa en el quadre “El Naufragi”, on s’hi reflexa el drama, la tragèdia d’un vaixell que s’enfonsa en una virulenta tempesta. Aquest vaixell és l’Estat espanyol, al meu entendre. També cal recordar el què ens deixa escrit Salvador Espriu: “Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar”.
Ens trobem davant una situació d’alerta màxima, que com a catalans, no podem obviar. És responsabilitat nostra exigir al Govern de la Generalitat que es deslligui de l’Estat que s’enfonsa i que ens ofega...ells es van comprometre a pujar-nos al vaixell que anava cap a Ítaca, un vaixell diferent, la nau dels catalans. Resulta, però, que el mar està cada vegada més enfurismat, i ens arrossega a al naufragi...Els mariners ho sabran millor que jo, però el temps i la meteorologia al mar poden jugar en contra de la nau i dels seus tripulants i passatgers, de manera molt ràpida i sense dilacions, és qüestió d’hores...Recordeu els “innocents” d’Espriu.
Malgrat això, em vénen algunes preguntes al cap: per què no baixem del vaixell de l’Estat Espanyol ràpidament? Ha sortit del port el vaixell cap a Ítaca? Li interessa al Govern de la Generalitat que salpi d’una vegada? S’ha fet cap feina a Europa? ... La ciutadania té el seu propi vaixell que avança sense por i amb rumb clar, per això no entenc que els nostres governants estiguin encara ancorats esperant el “miracle” de l’acceptació del Dret a Decidir o d’una possible millora en el repartiment del dèficit, per part del Govern Central.
La reunió que va portar a terme el Sr. Rajoy amb el barons del PP deixa ben clar que les amenaces han primat un cop més sobre la justícia, doncs el president de “plasma”, si, si, aquell que no té el què s’ha de tenir ni tan sols per parlar amb la premsa, ha promès als seus “vassalls” que no establirà cap negociació bilateral sobre el dèficit amb Catalunya. Deixant clar, un cop més, que la seva prioritat és asfixiar-nos del tot i no preocupar-se el més mínim de redreçar el timó del seu propi país, que no és el nostre, i que va a la deriva. I més ara, amb les noves exigències vingudes d’Europa per tal de poder assolir el 6,5% del dèficit que vol el Govern Central.
L’ única bona noticia que ens arriba i és qualificada de “fet històric”, és que ICV- EUiA, que l’altre dia es desmarcaven del “Si”, i IU signaran una declaració conjunta a favor del Dret a Decidir a Catalunya. De fet, és un petit pas endavant, però no menys important que els que d’altres formacions polítiques que han donat a favor de la DEMOCRÀCIA, negada reiteradament pel Govern Central. Aquesta és la primera vegada que un partit estatal es posiciona a favor del Dret a Decidir.
No cal parlar més d’Espanya, doncs, ja que per altra banda, a Catalunya tenim una classe política escollida democràticament, això si, que tampoc té el què cal per convocar un Referèndum al 2013, ni per proclamar la Independència unilateralment. Hem de fer memòria i recordar que el MHP Sr. Artur Mas va anunciar que la “Consulta/referèndum es faria si o si, amb permís o sense de l’Estat espanyol”. Ara ja no hi som a temps, per tant, es convoca un Referèndum ja, o es proclama la DUI. Ambdues opcions són legals i factibles davant la comunitat internacional, doncs cada estat nou i emergent ha estat reconegut per la resta d’estats membres de la ONU. I , val a dir, que en més del 90% dels casos, han esdevingut estats amb Declaracions Unilaterals d’Independència i reconeguts per la comunitat internacional.
Ja no volem més raons, la situació és desesperada i no podem permetre que a Catalunya hi hagi 325.000 nens que visquin per sota del llindar de la pobresa... Si no ho fem per nosaltres, fem-ho per ells!!!!
“ La llei és poderosa, però més poderosa és la necessitat “
( Goethe, pensador i literat alemany, 1749-1832)
