Magda Picañol Oliva
OPINIÓ
Els que encara continuen creient que el Govern de la Generalitat està avançant a marxes forçades el Procés Sobiranista, o van errats, o estan ben desorientats. Aquest tipus de silenci ,per part del nostres dirigents, fa que bona part de la ciutadania hagi pensat en “llençar la tovallola”, i això suposaria un fet molt greu, precisament ara que ho tenim a tocar. Per tant, nosaltres no hem de defallir, doncs qui va desorientat és el Govern i no nosaltres...Sabem molt bé on volem estar i cap on volem anar.
I quan parlo de SILENCI , no parlo de la manca de declaracions ( que per desgràcia n’hi ha masses) que són pura demagògia, en el sentit més estricte de la paraula, sinó d’explicacions coherents a allò que la ciutadania de Catalunya ha demanat amb clara majoria. La definició de DEMAGÒGIA és la següent: “Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables” ( font IEC, diccionari). He trobat escaient posar-hi la definició perquè reflexa la realitat del “vot útil” que no ens porta enlloc.
El fet d’informar i de treballar dia a dia al carrer, als mitjans, a les xarxes,...NO POT QUEDAR NOMÉS EN MANS DEL POBLE O DE LES ASSAMBLEES. Crec que és un moment, on els dirigents, militants, diputats i simpatitzants, dels partits majoritaris, també haurien de fer tasques a peu de carrer i conèixer la realitat de primera mà. Doncs aquesta és la que els ha empès a sumar-se al carro de l’independentisme, amb uns motius cada vegada més incerts.
No podem permetre que, a banda de moltes altres “raons” que ja hem esmentat en altres ocasions, ara també tinguem l’enemic a casa. És a dir, el Govern de la Generalitat, no es pot permetre el luxe de comptar amb personatges com el Sr. Duran i Lleida. Aquest individu està fent el seu paper donat la bona premsa que té, o tenia, dins l’Estat Espanyol, i ves a saber, si alguna cosa més. Les seves constants sortides de to, el fet d’arrossegar-se fins a Madrid per demanar quatre rals, i ara, amb declaracions com les que ha fet en una entrevista a La Razón on assegura que “en la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res”...Aquí és on entra la MENTIDA, mentre demana que el Govern Central deixi fer la consulta per tal de saber què volen els catalans.
Però la clau de la qüestió està, des del meu punt de vista, en el què diu després: reconeixent que les relacions entre Unió i Convergència s’han erosionat des que es va iniciar el procés sobiranista i que “només li faltaria a Catalunya que a sobre la principal força política es trenqués” ...Potser això és el que li fa por al Sr. Duran si mira el seu propi interès, quedar-se sol i haver perdut el prestigi que tenia abans a Espanya, que si el tenia, per alguna cosa deuria ser...i , no precisament per ser català. Els propis membres d’Unió li han retret aquests tipus de declaracions...Ai que perillen les poltrones!!!!
A banda d’això, tampoc s’entén el posicionament d’ICV , primer amb l’absència de la Sra. Camats a l’acte organitzat per l’ANC a Sabadell i després per l’acostament al PSC , suposo per esgarrapar futurs votants, dient que CIU i ERC no poden vincular el Dret a Decidir a una sola opció.
Tot això, contrasta amb la unió i l’esperit de lluita del Poble de Catalunya que té clares les seves prioritats i no té cap por de remar cap a la Independència. El que també tenim clar, però, és que el temps passa i que no podem quedar-nos de braços plegats mentre veiem com ens enfonsem arrossegats per un Estat en fallida. Ningú té dret a trencar el què ens enllaça, LA NOSTRA TERRA I LA NOSTRA DIGNITAT.
I acabo amb una altra gran frase de Ciceró: "Ningú ha d'obeir a aquell que no mereix manar"
I quan parlo de SILENCI , no parlo de la manca de declaracions ( que per desgràcia n’hi ha masses) que són pura demagògia, en el sentit més estricte de la paraula, sinó d’explicacions coherents a allò que la ciutadania de Catalunya ha demanat amb clara majoria. La definició de DEMAGÒGIA és la següent: “Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables” ( font IEC, diccionari). He trobat escaient posar-hi la definició perquè reflexa la realitat del “vot útil” que no ens porta enlloc.
El fet d’informar i de treballar dia a dia al carrer, als mitjans, a les xarxes,...NO POT QUEDAR NOMÉS EN MANS DEL POBLE O DE LES ASSAMBLEES. Crec que és un moment, on els dirigents, militants, diputats i simpatitzants, dels partits majoritaris, també haurien de fer tasques a peu de carrer i conèixer la realitat de primera mà. Doncs aquesta és la que els ha empès a sumar-se al carro de l’independentisme, amb uns motius cada vegada més incerts.
No podem permetre que, a banda de moltes altres “raons” que ja hem esmentat en altres ocasions, ara també tinguem l’enemic a casa. És a dir, el Govern de la Generalitat, no es pot permetre el luxe de comptar amb personatges com el Sr. Duran i Lleida. Aquest individu està fent el seu paper donat la bona premsa que té, o tenia, dins l’Estat Espanyol, i ves a saber, si alguna cosa més. Les seves constants sortides de to, el fet d’arrossegar-se fins a Madrid per demanar quatre rals, i ara, amb declaracions com les que ha fet en una entrevista a La Razón on assegura que “en la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res”...Aquí és on entra la MENTIDA, mentre demana que el Govern Central deixi fer la consulta per tal de saber què volen els catalans.
Però la clau de la qüestió està, des del meu punt de vista, en el què diu després: reconeixent que les relacions entre Unió i Convergència s’han erosionat des que es va iniciar el procés sobiranista i que “només li faltaria a Catalunya que a sobre la principal força política es trenqués” ...Potser això és el que li fa por al Sr. Duran si mira el seu propi interès, quedar-se sol i haver perdut el prestigi que tenia abans a Espanya, que si el tenia, per alguna cosa deuria ser...i , no precisament per ser català. Els propis membres d’Unió li han retret aquests tipus de declaracions...Ai que perillen les poltrones!!!!
A banda d’això, tampoc s’entén el posicionament d’ICV , primer amb l’absència de la Sra. Camats a l’acte organitzat per l’ANC a Sabadell i després per l’acostament al PSC , suposo per esgarrapar futurs votants, dient que CIU i ERC no poden vincular el Dret a Decidir a una sola opció.
Tot això, contrasta amb la unió i l’esperit de lluita del Poble de Catalunya que té clares les seves prioritats i no té cap por de remar cap a la Independència. El que també tenim clar, però, és que el temps passa i que no podem quedar-nos de braços plegats mentre veiem com ens enfonsem arrossegats per un Estat en fallida. Ningú té dret a trencar el què ens enllaça, LA NOSTRA TERRA I LA NOSTRA DIGNITAT. I acabo amb una altra gran frase de Ciceró: "Ningú ha d'obeir a aquell que no mereix manar"
