OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.
Ens despertem cada dia amb la sensació d’haver
retrocedit en el temps, d’haver tornat a l’època on la repressió i la imposició
van anul·lar tantes i tantes persones, l`era del NO-DO, de la censura, del
feixisme en estat pur ... Aquells anys grisos, on els nostres avis i pares no
podien parlar la seva llengua sense ser castigats, no podien expressar-se
lliurement i la personalitat de molts estava minvada per una dictadura que, a
dia d’avui, no té explicació possible. Malgrat això, sembla que estiguem dins
la màquina del temps i, que tot allò que no tenia ni cap ni peus, torni a
ressorgir davant els nostres ulls perplexos...
Parlem d’Educació, on les retallades, les reformes
constants, les lleis fetes a mida d’un quants i els interessos polítics per
malmetre en nostre poble, han fet que les víctimes no siguin altres que els
nostres fills. És el més trist que pot passar, en una societat que ja està prou
acomplexada , que hi hagi víctimes innocents: els nens i els universitaris.
Recordem el què deia Immanuel Kant ( filòsof prussià, 1724-1804): “Només per l’educació pot l’home arribar a
ser home. L’home no és més que el què l’educació fa d’ell”.
I no voldria frivolitzar el tema, però cada dia que
sento el Ministre Wert o qualsevol membre del Govern parlant d’Educació em ve
al cap la cançó de La Trinca
que val la pena que escolteu atentament, és dels anys 70 , però podria no estar
lluny del moment actual...fins i tot fa por, a mi em vénen esgarrifances... La
cançó és El meu col·legi
El Ministeri d’Educació del Govern Central, amb el
ministre Wert al capdavant, està fent mans i mànigues per carregar-se el
sistema vigent que funciona a Catalunya. Ho fa sense miraments, primer volent
“espanyolitzar als nens catalans”, després aprovant que la Generalitat es faci
càrrec dels alumnes que demanin escolaritzar-se en castellà, permetent
“l’adoctrinament” a les Illes i al País Valencià (paraula prohibisíssima en
aquelles terres), la qual cosa converteix els nens en ovelles i, ara, pretén
imposar una nova reforma educativa a tot l’Estat ( LOMCE ): un any menys d’ESO
i un any més de batxillerat; eliminació de l’Educació per a la Ciutadania i els Drets
Humans ( assignatura que funciona i és obligatòria a tot Europa) que serà
substituïda per Educació Cívica i Constitucional; model dual a FP; pla de
bilingüisme per augmentar el nivell d’anglès; aprovació d’un Estatut Docent i
reforma del sistema universitari...I els nens, que han intentat convertir en
ovelles, ara també seran conillets d’índies...
És dur, conviure amb un Govern
que només es mira el melic i no veu com mentre aquí s’han fet SET lleis educatives des de la Constitució ( surt a
menys de 5 anys per llei ) , a d’altres països se n’ha fet una, com és el cas
de Finlàndia on el 98% de les escoles són públiques i els resultats molt
diferents dels d’aquí. Com volen que funcioni si quan els alumnes i professors
s’adapten al canvi, ho tornen a reformar? Les reformes educatives necessiten
lleis? Hem de permetre que les ideologies estiguin per sobre de l’educació? Son
més importants les lleis que els pressupostos destinats al futur del nostre
poble? Per què no s’inverteix, en lloc de malgastar recursos “dissenyant” noves
lleis?
Si obeïm a aquestes “intencions” que es començarien a
implantar amb relativa immediatesa, estem essent còmplices del Govern i podem
arribar a qüestionar-nos que hi pinta la Conselleria
d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya en el conjunt de l’Estat i què hem
d’esperar del nostre sistema d’immersió lingüística. Doncs un cop més està
demostrat que es pretén centralitzar més competències. Segons la Consellera Irene
Rigau : “ La LOMCE
pretén el canvi de model d’estat, és un absurd imprevisible i de difícil
compliment”. Un cop més parlem de “revés” al futur dels nostres fills i al
Govern de la
Generalitat. Per tant, i com deia Victor Alexandre (
escriptor català nascut a Barcelona el
1950 ): “Quan la llei no és justa, és de justícia transgredir la
llei”.
Per tant, i per acabar, demanaria de nou al Govern de la Generalitat que no
esperi més, que no porti aquest assumpte al Tribunal Constitucional, sinó que
faci el pas que estem esperant aquest any 2013. No ens podem permetre perdre
més temps, perquè ja n’hem perdut massa. I cada segon, cada minut, cada hora,
cada dia que passa és un regal pel Govern Central. Aquest temps que els hi hem
donat l’han aprofitat per anul·lar-nos, per menystenir-nos, per
desgastar-nos,... Es tracta doncs de defensar la dignitat nacional, la llengua
i la cultura que estimem. I per això, cal estar units amb el Poble de Catalunya
i tirar endavant, com ho fan els ciutadans, molts d’ells mestres, que estan
lluitant cada dia per un Estat Propi i reclamant la Independència.
“T’adones
amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense” ( Ovidi Montllor, cantautor valencià )
