Bona tarda i bon dilluns internautes. Ara fa 21 anys que aquella cançó que reversionaren popularment Los Manolos, anomenada 'Amics per sempre', s'enganxà en l'imaginari col·lectiu d'aquells que seguírem els Jocs Olímpics de Barcelona '92. Des d'aleshores no tan sols ha plogut molt sinó que també hem patit llargues sequeres, però el que si ha resistit ha estat la coalició entre Convergència i Unió. Aquests alts i baixos que tenen tots els matrimonis comença a tenir ara més senyals de baixos, des que el president Mas decidí escoltar la veu de bona part del poble de Catalunya que es manifestà de forma massiva aquell mític onze de setembre del 2012.Des d'aleshores, els tira i arronsa d'ambdues formacions han estat motiu de debat intern i extern, tancant-se la majoria de vegades en fals. Darrerament, el líder d'Unió Democràtica comença a agradar-li això de ser mediàtic i discrepar públicament, fins el punt de qüestionar no només la data de la consulta sinó també el recolzament d'Esquerra, que considera un adversari polític.
Aquesta vegada, enlloc de rebaixar la tensió en algún reservat d'un restaurant, excloent-ne la Camarga per si les mosques, ambdues formacions s'han començat a tirar els plats pel cap, com si d'una teràpia innovadora de reconciliació familiar es tractés. Des de CDC han estat nombrosos els dirigents que han advertit Duran de la seva equivocació respecte a endarrerir la data del referèndum i sobretot els atacs contra l'actual aliat del govern. Lluny de callar, la guàrdia de corps de Duran sortia en defensa del seu líder exigint el respecte a la discrepància.
Existeixen diverses teories sobre la taula per explicar aquest nou protagonisme de Duran, que no tan sols qüestiona el procès sinó també la línia seguida per Artur Mas. Segons algunes fons, el líder d'Unió estaria preparant el terreny per trencar definitivament amb CDC a la que culpa d'haver errat l'estratègia, amb la conseqüent pèrdua de vots. D'aquesta manera estaria mesurant la força i els suports que tindria si es presentés als propers comicis espanyols en solitari.
L'altra versió que corre, és que líder democristià ha decidit penjar les botes i retirar-se de la vida política per passar a l'àmbit privat, tal com va fer en el seu dia, Miquel Roca, al qual no li ha anat precisament malament, ans al contrari, que fins i tot ha guanyat el favor reial. Per aquest motiu, Duran s'estaria esplaiant a cor que vols perquè no tindria intenció de seguir en els seus càrrecs, deixant com a hereu, Josep Maria Pelegrí, actual secretari general d'UDC.
El que és evident és que aquestes lluites fratricides no poden seguir, pel bé del procés que tenim a tocar. I veurem si la pèrdua d'escons de CiU a les darreres eleccions es degué a la feblesa en defensar la independència o bé perquè els seus electors optaren pel tradicional missatge centrista i autonòmic. De tota manera, ni a Shakespeare se li escapaven detalls sobre la traïció: 'Hi ha punyals en els somriures dels homes, com més propers són, més sagnants'.
Sense abandonar l'àmbit de la democràcia cristiana, ens assabentàvem de les polèmiques declaracions de la delegada del govern català a Alemanya, la qual va explicar alegrement que el Dret a decidir restarà credibilitat a Catalunya i dificultarà en gran manera les relacions amb el país germànic. Per què encara no s'ha rellevat una persona que fou nomenada digitalment (a dit 3.0) i ni tan sols parla alemany? Potser que li preguntem a la seva tieta Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i membre destacat d'UDC.
Al marge d'aquestes picabaralles, el cap de setmana també hem conegut una història fosca que encara no s'ha aclarit. El periodista Bertrán Cazorla, col·laborador del setmanari La Directa, ha denunciat maltractaments físics i psicològics per part d'uns mossos d'esquadra de la comissaria Nou de la Rambla, després que aquest els demanés explicacions quan suposadament estaven tractant malament un ciutadà per identificar-lo al carrer. No sabem si aquest cas se suma a la mala imatge que darrerament té la Policia de Catalunya, però és evident que cal una investigació interna, malgrat el conseller d'Interior opini el contrari, i no es pot tractar un tema tan greu girant full com també es va intentar fer en el seu dia amb el rosari que va passar l'Ester Quintana. No pot ser que pel sol fet de portar un uniforme la resta de mortals acabem vexats i maltractats sense que es respectin els nostres drets. La Policia de Catalunya hauria de ser un exemple de bona praxi i depurar responsabilitats quan calgui, no tan sols pel nostre bé sinó pel seu propi.
Acabem amb una mica de distensió en forma de perles. El passat dissabte Lolita Flores reivindicava la seva catalanitat al programa El Gran Debate de Telecinco. Sense citar-ho explícitament va dir que si Catalunya assoleix la independència sol·licitarà el passaport català perquè aquí hi té molta família per part del seu pare, Antonio González 'el Pescaílla'.
I de la filla de la Faraona a les espardenyes. Nació Digital explica que marques de reconegut presitigi en el món de la moda com Chanel i Ralph Lauren, aposten per incorporar en els seus catàlegs les tradicionals espardenyes catalanes, com a mostra de l'estil català. No és d'estranyar doncs, que l'uniforme dels Mossos d'Esquadra inclogui des de la seva fundació aquesta indumentària, reconeguda ara també internacionalment.
I amb espardenya o no, una bona patada al cul haurien de donar als responsables de l'Agència Tributària que reclamen 17.000 euros a un nen de cinc anys de Vigo. Ho publica La Voz de Galicia, explicant que Hisenda exigeix aquest pagament a l'hereu d'un home, que se suicidà després d'haver-se arruïnat i veure's superat pels seus deutes. La mare que també ha estat desnonada al haver perdut la feina, encara se'n fa creus. I és que tal com diu la dita Internautes, 'Hacienda somos todos', inclosos els nens de 5 anys.
