Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Dit d'aquell sentiment desagradable que s'origina quan un individu no pot satisfer les expectatives que s'ha proposat. Vivència emocional que sorgeix davant del no compliment dels objectius previstos'. Aquesta és per definició una de les asepcions més emprades a l'hora de definir la Frustració. Paraula que fa pocs dies posava en negre sobre blanc Josep Antoni Duran i Lleida en la carta setmanal adreçada a la militància d'Unió. Segons el líder democristià 'Catalunya no serà independent de forma immediata. Cal asserenar-se per no caure en la frustració col·lectiva'.
Si fem cas del principis físics causa-conseqüència, aquestes afirmacions de Duran vindrien per contrarrestar l'efecte causat entre la militància de la penúltima enquesta de El Periódico en la qual CiU perdria per primera vegada les eleccions al Parlament. Aquesta galleda d'aigua freda i sobretot l'augment espectacular d'Esquerra Republicana són el que realment suposa una frustració per Duran i el seu entorn, ja que cada vegada més, el vot dels que volen estructures d'estat té com a beneficiària la formació d'Oriol Junqueras.
Precisament, aquest cap de setmana, el mateix diari tornava a publicar una nova enquesta de GESOP sobre la consulta. En aquest sondeig el 70 % dels catalans volen fer la consulta amb permís o sense de Madrid. A més, el percentatge d'independentistes arriba a 57'8% mentre que els contraris són un 36%. A partir d'aquestes xifres, la vicepresidenta Joana Ortega va apuntar ahir que el resultat de la consulta hauria d'estar avalat per almenys el 68 per cent, xifra de participació de les darreres eleccions catalanes. El més interessant és qui ha de posar aquest topall: Espanya, Catalunya o la Comunitat Internacional?
Al marge d'aquestes xifres, Pere Navarro segueix fent la seva particular travessia del desert explicant aquest bonic concepte que s'anomena Federalisme. L'encara líder del PSC no dóna especial importància a les projeccions electorals i prefereix parlar del fet que l'actual govern porta Catalunya cap el suïcidi polític perquè prioritza el dret a decidir enlloc d'aplicar mesures per acabar amb l'atur. Per Navarro, hi ha una gran confusió entre la ciutadania que està encegada per il·lusions i falses promeses que no duen a bon port. Veurem si les reflexions del gran estràtega de Terrassa, el condueixen algun dia a la Generalitat o bé a aquest suïcidi polític al qual feia referència. Sigui com sigui, si un poble té la il·lusió majoritàriament de ser independent, no és qüestió de posar pals a les rodes titllant-lo d'ignorant. Perdoneu-lo Senyor, perquè a diferència del poble, em sembla que és en Pere el que no sap el que es fa.
D'altra banda, La Vanguardia informa de la incorporació dels nous membres del Tribunal Constitucional, després de la seva aprovació al Consell de Ministres. Un tribunal que si fins ara no ens ha posat les coses fàcil, es blinda amb una majoria de jutges conservadors que hauran de decidir sobre temes transcendents com la consulta, l'euro per recepta, l'impost als dipòsits bancaris i la Llei Wert. Un altre obstacle per celebrar el referèndum i un argument més pels partidaris de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).
En l'àmbit internacional ens fem ressò d'una informació que no agrada massa, per no dir gens, al govern espanyol. Les Nacions Unides enviaran experts per investigar alguns dels desapareguts del franquisme, un fet que ja fa temps s'està treballant des de terres argentines. Segons els populars, aquest tipus d'investigacions reobren ferides innecessàries del passat que ja havien quedat oblidades amb la transició. És curiós que un partit que ha tingut il·lustres membres del franquisme entre els seus fundadors, sigui un dels que més s'oposen a obrir el meló de la història, bàsicament perquè aquesta sempre és escrita pels guanyadors.
Acabem amb diverses perles. El Conficencial.com informa que la monarquia ha decidit limitar les seves aparicions públiques arran de protestes que genera la presència dels seus membres entre la ciutadania. Una de les més significatives tingué com escenari la ciutat de Barcelona.
La segona ens trasllada al concert que divendres passat feia el grup britànic Muse a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Al marge de la música, el líder de la formació va decidir fer una gracieta i va exhibir una bandera espanyola. Però noi, una sonora xiulada sorprengué el cantant que va arreglar-ho com va poder agafant una samarreta del Barça. No sabem si aquest crac farà la mateixa exhibició si va a Gibraltar, però si més no el ministre García Margallo deuria quedar encantat. No us estranyi però, que la caverna mediàtica s'afanyi a dir que simplement eren els fills d'aquells espectadors cridaners que faltaren el respecte a l'hereu de la Corona al Liceu.
I la darrera. Rajoy amb aquell somriure fals que el caracteritza estibà fa dos dies: 'Aquest any serà millor que l'any passat, però pitjor que l'any que vé'. I jo em pregunto, si l'any que ve ha de ser molt millor, per què han decidit baixar les pensions?
