La Grandesa d'un País

Magda Picañol Oliva

OPINIÓ

La mesura sembla estar a l’ordre del dia i en boca de tots, per tant, cal fer atenció als conceptes GRAN i PETIT. A nosaltres, els catalans, no ens ha acomplexat mai la nostra extensió, en el sentit, d’ocupar un major o menor espai; és a dir, la nostra història i la nostra cultura, estan per sobre de la nostra superfície , que és de 32.107 quilòmetres quadrats aproximadament, i per sobre del nombre d’habitants que hi ha, actualment 7.565.603 ( censats al 2012).  En realitat, la nostra grandesa radica en la gent que viu i treballa a Catalunya, en els ciutadans, que són qui han lluitat i lluiten, de manera cohesionada per assolir la LLIBERTAT per tal de construir un PAÍS millor. Com deia Víctor Hugo, escriptor i poeta francès ( 1802-1885 ): “No hi ha països petits. La grandesa d’un poble no ve mesurada pel nombre que el formen, igual que no mesurem la grandesa d’un home segons la seva estatura”.

El discurs del president del Govern Central a Sitges demostra, una vegada més, que el Sr. Mariano Rajoy, té un paupèrrim concepte d’allò que és gran, i d’allò que fa un país gran. En les seves declaracions, afirmava que “per estar a Europa amb força es necessita ésser grans. Els petits no compten res.” Aquesta afirmació sona més a “una, grande y libre” que a altra cosa. Val a dir, que com sempre, hi ha qui li dóna la raó i, aquest, no podia ser altre que el Sr. Lucena, número dos del PSC, que un cop més ha demostrat que en el seu partit ningú sap mai per on bufa el vent. 

Replicant a aquestes declaracions el President de la Generalitat ha etzibat una pregunta clau per nosaltres: “'Què es millor ser un país gran com Espanya amb un 27% de desocupació o un de més petit com Àustria amb un 4% de desocupats?”... Per tant, si el MH Sr. Mas ho té tant clar, no entenc perquè no avança el procés convocant un Referèndum al 2013 o proclama una Declaració Unilateral d’Independència. Crec que la resposta és molt encertada, però cal tenir en compte que ara ja no tenim temps de fer més números, de fer més declaracions demagògiques, de fer més informes, de convocar cimeres, de crear consells “ assessors”...La realitat és diferent, ara no podem esperar més, necessitem que, a banda de paraules i bones intencions, algú lideri un projecte de  país,  ja que la manca de valentia fa que estem igual o pitjor que fa anys. Per això tenim un President elegit democràticament quan va prometre a milers de persones que ens portaria cap a l’Estat Propi. Ja ho deia Nelson Mandela en el seu discurs a Ushuaia l’any 1998: “Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s'està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament.”

Per tant, hem d’estar orgullosos del nostre País Petit, diguin el què diguin des d’Espanya, i empènyer als dirigents cap a la nostra llibertat, doncs com deia Lluís Llach en un fragment de la seva cançó amb el mateix títol:

“Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val!”

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més".

La nostra gent no té cap por d’esdevenir lliure, de prosperar econòmica i culturalment, doncs tenim tot el què cal per SER GRANS...dins o fora d’Europa. I ens ha de donar coratge tot el què s’està publicant de Catalunya arreu del mon, que és molt positiu, i on sembla que hi veuen més clar que aquí.

Davant l’actualitat més bel·ligerant i amb la pedra a la sabata que no és altre que l’Estat Espanyol, m’agradaria acabar fent un petit homenatge a una persona que va lluitar per Catalunya, com tants d’altres al llarg dels anys: SALVADOR SEGUÍ I RUBINAT, altrament conegut com “El noi del sucre” ( 1886-1923) i que a l’any 1919, en un discurs a l’Ateneu de Madrid i com a Secretari regional de la CNT, va dir el següent:

“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista del Fomento del Trabajo Nacional”

Salvador Seguí va ésser assassinat l’any 1923 d’un tret a mans del Sindicat Lliure, pel sol fet d’ésser català, de promoure la idea d’emancipació dels treballadors com a motor social i promovent les armes “revolucionaries” de la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors...I és que sempre els hi ha fet por als “de dalt” que els ciutadans sàpiguem massa...