Bon dia i bon divendres internautes. 'Prefereixo una bogeria que m'entusiasmi a una veritat que m'abati'. No sé si aquestes paraules de l'escriptor alemany del S.XVIII Christoph Wieland són font d'inspiració per Pere Navarro. L'encara líder del PSC tornà a donar titulars sucosos seguint la seva filosofia. El problema és que no sabem si aquests cops d'efecte són fruit d'una reflexió profunda o bé foc d'encenalls. Ahir, el dirigent socialista tornà a desgranar el seu particular model de reforma de la Constitució i demanà eliminar els concerts econòmics d'Euskadi i Navarra. Evidentment, quedà més sol que la una i rebé pals de totes bandes, fins i tot del PP que en aquelles terres la solidaritat autonòmica se l'empassa sencera. Tot i així, caldria reflexionar perquè el PSC fins fa no massa defensava el Pacte Fiscal inspirat en els model basc i ara en demana la supressió. Potser que aquesta recepta a la que al·ludia Christoph Wieland per combatre l'abatiment, Navarro la utilitza per lluitar contra la pèrdua de confiança no només dels catalans sinó també de regidors com els de Vic i Berga que han estripat els carnets del PSC.
'Déu méu, quina pregunta! Dels catalans no en parlaré'. Amb aquestes paraules Catherine Ashton, Alta representant de la UE per Afers Estrangers i Seguretat, despatxava les preguntes dels periodistes sobre la llum verda que Gran Bretanya ha donat al referèndum a Escòcia i el semàfor vermell del govern espanyol a la consulta. Entre somriures va esquivar la qüestió catalana, seguint la consigna que Espanya ha imposat als seus socis europeus. En aquest mateix esmorzar informatiu, Ashton estava acompanyada del ministre d'Afers Estrangers espanyol, el qual aprofità l'acte per advertir novament que una Catalunya independent perdria el 25% del PIB. A més, el ministre va tornar a escudar-se en la constitució per argumentar que a Espanya la sobirania resideix en el poble espanyol i no hi ha cap escletxa que pugui trencar la indivisibilitat de l'estat. El que no va explicar José Manuel García Margallo és quin tant per cent del PIB perdria Espanya sense Catalunya.
'Déu méu, quina pregunta! Dels catalans no en parlaré'. Amb aquestes paraules Catherine Ashton, Alta representant de la UE per Afers Estrangers i Seguretat, despatxava les preguntes dels periodistes sobre la llum verda que Gran Bretanya ha donat al referèndum a Escòcia i el semàfor vermell del govern espanyol a la consulta. Entre somriures va esquivar la qüestió catalana, seguint la consigna que Espanya ha imposat als seus socis europeus. En aquest mateix esmorzar informatiu, Ashton estava acompanyada del ministre d'Afers Estrangers espanyol, el qual aprofità l'acte per advertir novament que una Catalunya independent perdria el 25% del PIB. A més, el ministre va tornar a escudar-se en la constitució per argumentar que a Espanya la sobirania resideix en el poble espanyol i no hi ha cap escletxa que pugui trencar la indivisibilitat de l'estat. El que no va explicar José Manuel García Margallo és quin tant per cent del PIB perdria Espanya sense Catalunya.
Si miren a l'exterior, el diari El Mundo explica que el primer ministro irlandès, Enda Kenny, advoca per la supressió del Senat, argumentant que aquesta institució "no resulta necessària per mantenir el sistema democràtic'. Aquesta mesura valenta i lògica, permetrà a Irlanda estalviar 20 milions d'euros anuals si la proposta del govern s'aprova al Parlament i posteriorment en un referèndum. Una acció que contrasta amb l'anquilosament dels partits majoritaris espanyols, que es neguen a eliminar la Cambra Alta no per mantenir el sistema democràtic sinó per mantenir en els càrrec moltes velles glòries, que veuen en el Senat una jubilació política daurada.
Acabem La Mossegada de la setmana amb les perles del dia. La primera ens ve servida per la rebaixa fiscal que la Generalitat aplicarà als casinos per afavorir la creació del projecte Barcelona World. Aquest privilegi no sabem si afavorirà la creació de llocs de treball, però el que està clar és que la màxima prèn més força: 'La Banca sempre guanya'.
Acabem La Mossegada de la setmana amb les perles del dia. La primera ens ve servida per la rebaixa fiscal que la Generalitat aplicarà als casinos per afavorir la creació del projecte Barcelona World. Aquest privilegi no sabem si afavorirà la creació de llocs de treball, però el que està clar és que la màxima prèn més força: 'La Banca sempre guanya'.
El País ens porta la segona perla. Luis Rodríguez Patiño, capellà de Lugo, no ha dubtat a demanar que tant polítics com banquers corruptes siguin excomunicats. Una mesura que a priori podria sembla bé, però a la millor aquesta xacra de corrupció que ens envolta es combatria millor amb una doble ració de bones hòsties, això sí, consagrades.
La tercera i darrera perla la llegim a 20 minutos. Segons aquest diari, la Policia Nacional està patint també els efectes de la crisi. Resulta que ja fa uns quants mesos que els agents han de portar-se el paper higiènic de casa perquè fa temps que les retallades han provocat que els rotllos de paper siguin escassos a les comissàries. Una dada curiosa és que Espanya un dels països d'Europa que més 'paper de water' consumeix, 14 kg a l'any per persona. La paradoxa del cas és que la crisi ha convertit els policies en 'los sin papeles'.
