Bon dia i bon dijous internautes. Diu el refrany que 'El moviment es demostra caminant' i ahir el Parlament de Catalunya acollia la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Un acte que segons els presents serví per constatar la diversitat d'opinions respecte a la consulta però també demostrà la gran unitat respecte a la necessitat de permetre que la gent voti i decideixi el futur de Catalunya. El 22 de juny de 1633 un científic anomenat Galileu Galilei va haver de negar l'evidència davant el Tribunal de la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana, per retractar-se que el Sol era el centre de l'univers i la Terra es movia al seu voltant, contradint la versió oficial de l'època segons la qual, el nostre planeta n'era el centre. Diu la llegenda però, que Galileu va xiuxiuejar al final de la seva declaració: 'i tot i així es mou'.Doncs amb aquest esperit hauríem de fer la lectura del que va passar ahir a la Cambra catalana, on la majoria de partits a excepció del PSC, PP i C's van reunir-se amb agents socials, econòmics i més de quaranta entitats representatives del país. Malgrat aquestes absències i la de Foment del Treball, que rebutja frontalment el Dret a Decidir, és important que el procés no defalleix i segueixi el seu curs, guanyant musculatura i caminant vers un objectiu anomenat INDEPENDÈNCIA.
Una destinació que no tothom comparteix. És el cas de dos exmagistrats del Tribunal Constitucional, Carles Vives Pi-Sunyer i Eugeni Gay. El primer és el president del Consell Nacional per a la Transició i admet obertament que 'l'encaix de Catalunya a Espanya és impossible' i assegura que hi 5 vies possibles per poder fer la consulta. El segon, en canvi, diu que el referèndum hauria de ser a nivell espanyol, però que si no fos avalat per l'Estat no tindria efectes jurídics i seria absurd que es celebrés.
El Periódico publica que l'asseguradora de Método 3, WR Berkley Espanya, encara no ha rebut cap mena de notificació per pagar la famosa indemnització dels 80.000 euros a Alícia Sánchez-Camacho. Sigui com sigui aquest no és l'única incògnita d'aquest estrany cas d'espionatge, perquè la líder del PPC continua sense recordar si fou ella la que pagà el dinar. Aquesta maniobra del Pacte de Silenci per evitar més publicitat del cas no li està donant tant bon resultat esperava, i és per això que el PP denuncia ara que altres dirigents del partit també han estat espiats, presumptament es clar.
En terres gironines ahir tornaven a tenir un visitant il·lustre per alguns, simplement reial per aquest que us escriu. El diari El País es fa ressò de la visita de Felipe de Borbón a l'entrega dels premis de la Fundació Príncep de Girona. L'hereu de la corona va animar als joves a seguir amb els estudis per no caure en la frustració i apostin per l'emprenedoria. És fàcil fer afirmacions com aquestes, encara que siguin en català, quan la política de beques s'ha retallat especialment a Catalunya i a més les taxes universitàries s'han apujat notablement. Al marge d'això, la nota negativa, a part de la visita en qüestió, foren les càrregues que els agents de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra van fer contra els manifestants per la visita reial. Un fet aquest que no per ser habitual deixa de ser menys denunciable i hauria de fer replantejar el protocol d'actuació als responsables del Departament d'Interior.
Les perles del dia són també interessants avui. Segons informa El Mundo, el sindicat CSIF denuncia que el col·lectiu d'inspectors d'Hisenda tenen restringida, curiosament, la informació relativa a la infanta Cristina i només els caps de l'Agència Tributària poden consultar-la. Un fet que coincideix en la queixa del Col·legi Oficial de Notaris que rebutgen ser els causants de l'escàndol del DNI de la infanta. Segueix la transparència informativa.
La segona perla també té caire reial. El Confidencial explica que la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiguíssima del rei Juan Carlos i col·laboradora del Govern espanyol, viatjava com una reina per Europa, tant per plaer com per negocios, gràcies a l'avió privat, que 'Oh sorpresa!' pagava des de Ginebra Arturo Fasana, el comptable suís del PoPular cas Gürtel.
Sense abandonar la monarquia, el diari El País parla de cosins reials, en aquest cas del cap d'Estat del Marroc, país on la llibertat d'expressió i el dret a la discrepància no està en el diccionari. D'aquesta manera, el príncep Moulay Hicham hauria estat fitxat per la organització Human Rights Watch per tal d'assessorar-los en temes de drets humans als països àrabs. Si no fos perquè ara està força ocupat, no us estranyi que també volguessin fitxar Luis Bárcenas per administrar les finances d'aquesta ONG, donada la credibilitat i honorabilitat del personatge.
