Bona tarda i bon divendres internautes."Quan festeges a una noia maca, una hora sembla un segon. Però si seus sobre carbó roent, un segon semblarà una hora. Això és relativitat". D'aquesta manera tan gràfica ho expressava el gran físic Albert Einstein. Aquesta frase ens serveix per referir-nos a les paraules que ahir el president Artur Mas pronunciava sobre la necessitat relativament urgent a convocar la consulta. Sembla estrany que després de la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Artur Mas faci servir aquesta expressió donada la situació dramàtica del nostre país. Vull creure que el primer dels catalans continua defensant i creient en aquest vaixell que ens ha de dur a l'Estat Propi, per tant seria oportú que fos rigorós en el llenguatge perquè expressions desafortunades o poc acurades com les d'ahir no esperonen gaire els ciutadans que volem votar.D'altra banda, el de moment soci de govern, Josep Antoni Duran i Lleida es feia estimar manifestant que el seu partit és el principal referent internacional de Catalunya, i 'sigui quin sigui el resultat del procés, Unió serà indispensable'. Segurament té part de raó el líder democristià, però el que és evident és que el que no és indispensable és algú com ell que no para de torpedinar el procés i l'endemà demana perdó, com aquell que tira la pedra i amaga la mà.
Fora de les nostres fronteres, si més no lingüístiques, la notícia de l'empresonament de Luis Bárcenas sorprenia a la gran majoria, fins i tot a ell. Finalment, el jutge de Ruz prenia aquesta decisió després de considerar que existia risc de fuga al ser informat per les autoritats suïsses de moviments de capital del seus comptes cap a d'altres ubicats als EUA i Uruguai. Veurem si la presó de Soto del Real acaba essent casa seva per un temps o bé simplement residència per uns dies, tal com va passar amb l'expresident de Caja Madrid.
Al PP mentrestant, silenci, prudència i 17 paraules a l'hora de comunicar el seu total respecte a les decisions judicials. Malgrat aquesta manca de declaracions, molts dirigents del PP no les tenen totes, perquè de ben sabut és que l'extresore del Partit Popular és un home meticulòs que acostuma a tenir més d'un às a la màniga. Per tant, no és pas exagerat pensar que quan més temps passi a la presó Bárcenas aniran apareixent revelacions i acusacions sorprenents, que tal com explica El País, poden posar força nerviosa la cúpula de la formació. Parafrasejant William Shakespeare: 'Compte amb la foguera que encens contra el teu enemic, no fos cas que et socarrimis tu mateix'.
El que no vol cremar-se més ha estat José Antonio Griñan, baró del PSOE andalús que per sorpresa anunciava que no pensa repetir com a president de la Junta d'Andalusia. Segons Griñan vol deixar pas a les noves generacions, però això no treu que els darrers temps el cas dels EROs i la mala relació amb IU ha fet que el líder socialista es decantés per no optar a un tercer mandat. A Madrid però toquen el violí, almenys pel que fa a Rubalcaba, perquè continua sentint-se joveníssim per seguir, encara que sigui, per seguir enfonsant un partit que tot i estar a l'oposició no acaba d'aixecar el cap.
Finalitzem la setmana amb les perles del dia. La primera ens la serveix avui mateix l'encara cap d'Estat, el rei Juan Carlos, el qual ha clausurat el XIV Curs d'Estat Major en l'acte celebrat a Madrid. Com ja és habitual, el rei s'ha apropat als periodistes per fer la seva tradicional gracieta informal, i aquesta vegada a casa ens ha deixat sorpresos a l'afirmar 'Aunque mientan y digan que estoy enfermísimo, es asunto de tornillos'. Sabíem dels seus problemes físics però no pensàvem que el mal hagués passat al terrat quan feia esment als cargols. Seran els efectes secundaris que provoca matar elefants.
La darrera perla ens la porta una vídua molt comercial, la presentador Raquel Sánchez Silva, que recordem va perdre al seu marit fa pocs dies. En les primeres declaracions al programa d'Ana Rosa Quintana, va dir: 'un petó molt fort Ana, a tu i a tot el teu equip, que em van arribar tots els vostres missatges gràcies al meu Sony Experia Z'. Interessant veure que fins i tot en moments tristos i dramàtics hi ha professionals de la comunicació que no baixen la guàrdia, però es clar, morir-se ja no és el que era, perquè abans no teníem el Sony Experia Z.
