Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Viatgem per canviar, no de lloc, sinó d'idees' i aquest pensament de l'escriptor francès Hipòlit Taine el deu compartir entre altres Artur Mas, perquè ahir es trobava en terres franceses per tal d'intercanviar idees amb diverses autoritats. El president de la Generalitat va viatjar a la capital de França per tal de negociar la possible concessió del servei de rodalies als ferrocarrils francesos (SNCF). D'aquesta manera, supliria el pèssim i lamentable servei que, fins el dia d'avui, ha donat RENFE. És evident que en una Catalunya independent les infraestructures jugaran un paper clau per l'economia i la mobilitat del país i aquest gest d'Artur Mas no només busca garantir un servei vital, sinó també és una picada d'ullet als nostres veïns, vers possibles aliances i reconeixements posteriors a la consulta.
De ben segur que això d'internacionalitzar els serveis no deu haver caigut massa bé al govern espanyol. En canvi, si que els deuria agradar en gran manera la suspensió a última hora de la reunió que havien de mantenir Artur Mas i Jean-Yves Le Drian, ministre de Defensa francès. La raó oficial fou per problemes d'agenda, però a ningú se li escapa que pot haver-hi la llarga mà de Madrid que, per activa i per passiva, mira de boicotejar qualsevol tipus de contacte internacional d'alt nivell amb les autoritats catalanes, perquè no volen que el tren se'ls escapi.
A casa nostra, el príncep Felip de Borbó i el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, inauguraven a Girona el primer Congrés de Seguretat Jurídica. En l'acte, l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, no li tremolà el pols per reivindicar el dret a decidir el futur del nostre poble. Evidentment, ni el ministre ni l'hereu a la Corona, compartiren la reclamació i s'escudaren en el fet que la consulta és absolutament impossible, degut a que la legislació vigent ho impedeix. Tot i la distància, des de París Artur Mas respongué sense embuts dient que la Constitució espanyola permet un referèndum, però el problema és la interpretació que alguns fan de la carta magna. Suposem, ja que parlàvem de ferrocarrils, per no perdre el seu preuat tren de vida.
Mentrestant, Alicia Sánchez-Camacho assegurava que, a diferència del PSC, el Partit Popular no pensa fer campanya ni pel SÍ ni pel NO. Bàsicament, perquè el seu peculiar concepte de democràcia no passa per legitimar ni permetre una consulta que consideren il·legal i blasfema.
En el terreny judicial, el jutge Castro continua guanyant-se enemics en l'establishment. Sense deixar-se pressionar ni impressionar, el magistrat ha vist com Hisenda li denegava disposar d'un pèrit per investigar el presumpte frau fiscal de la infanta Cristina. Ens temem que l'instructor del cas Nóos cada vegada fa més mèrits per seguir un altre il·lustre i famós excompany, que hagué de deixar la carrera a l'Audiència Nacional per la impossibilitat de lluitar contra els seus particulars molins de Vent, com el Quixot. Ho explica en detall el Conficencial.com.
Si fa un moment ens referíem al tren de vida d'alguns regis personatges, poc té a envejar el gran Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, que vivia com un rei. Nació Digital se'n fa ressò explicant que va fer-se construir un mini auditori a casa seva. Aquesta mostra dels aires de grandesa d'un dels lladres catalans més famosos, després d'en Serrallonga, tornen a fer qüestionar perquè és més fàcil anar a la presó si deus 1000 euros a si deus 40 milions.
Acabem amb dues perles força diferents entre sí. La primera ens la porta el diari El País, el qual informa de la curiosa tècnica que ha fet servir Brunete, un municipi madrileny preocupat per la salubritat dels seus carrers. Per tal d'erradicar les caques de gos, han començat a enviar-les per missatger a cadascun dels seus incívics propietaris. No sabem si hauran escarmentat, però almenys el municipi els ha deixat ben clar que o les recullen o els envien literalment a la me...
I la darrera perla ens la porta Libertad Digital, al referir-se a la nova estrella del Barça. Neymar da Silva Santos Júnior sorprenia a tothom amb unes quantes frases en català i explicà que per ell li resultà més còmode que li parlin en aquest idioma que no pas en castellà. Evidentment els diaris de la capital del reino ja vullien aquest matí amb aquestes declaracions. Suposem que aviat el ministre Wert posarà el seu gabinet a treballar per tal d'espanyolitzar-lo el més aviat possible, no fos cas que d'altres jugador vulguessin imitar-lo.
En fin internautes, ja que iniciàvem La Mossegada citant els trens, permeuteu-me acabar amb una interessant reflexió del gran Santiago Rusiñol: 'Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis del món'.
