Bona nit i bon dimecres internautes. Aldous Huxley escrigué en una ocasio que 'Els fets no deixen d'existir perquè se'ls ignori'. Però no tothom està d'acord amb l'escriptor anglès, si més no Narcís Serra, exvicepresident del govern i expresident de Caixa Catalunya no sembla que en fos massa partidari tenint en compte la seva compareixença en el Parlament de Catalunya. Segons el seu testimoni, el que presidí l'entitat entre 2005 i 2010, la crisi de l'actual Catalunya Caixa té dues causes ben simples: la crisi global i la bombolla immobiliària. Serra va explicar-ho davant els diputats, que no cadaren massa convençuts, especialment David Fernàndez de la CUP, que no s'estalvia els 'elogis', titllant-lo de lladre, com ja féu en el seu dia amb altres directius de l'entitat. Com molt bé li recordà el diputat, l'expresident de Catalunya Caixa hauria de ser conscient que els tripijocs i la mala gestió d'uns pocs ha afectat un munt de persones i no és qüestió d'espolsar-les puces el·ludint responsabilitats, tot i que tal com funciona el país, difícilment seguirem l'exemple d'Islàndia on els banquers no només han fet autocrítica sinó que també han estat jutjats. Malauradament, seguim sent diferents aquí.
En el terreny judicial, el cas d'Ester Quintana ha près un nou camí després que el deparatament d'Interior hagi suspès de servei 7 mossos d'esquadra que sí haurien estat al lloc on es produí el desgraciat accident on perdé l'ull. Aquesta decisió de la conselleria de Ramon Espadaler dóna un gir important en la investigació judicial i deixa entreveure el coorporativisme malentès d'una part de la policia catalana, que presumptament haurien mentit en un primer moment. Esperem que es depurin responsabilitats i si es confirma, l'exconseller Felip Puig també hauria de donar la cara i com a mínim demanar públicament disculpes a Ester Quintana. El Periódico n'ofereix una àmplia informació a les seves pàgines.
Sense abandonar els tribunals cal fer-nos ressò del tancament de la instrucció del cas Palau, i com ja era d'esperar el jutge hi veu indicis de finançament irregular de CDC. Malgrat el judici encara no s'ha fet, la formació que lidera Artur Mas hauria d'esvair qualsevol dubte sobre les suposades adjudicacions a la constructora Ferrovial a canvi de 5 milions d'euros en comissions. Veurem com evoluciona i si el partit acaba prenent mesures tal com reclamava l'oposició al Parlament, en un debat marcat, com ja és habitual, per la crispació en les intervencions de C's i PP, que per cert intenten oblidar-se del cas Bárcenas, com si l'extresorer i exsenador fos un paio qualsevol que passés per allà com qui no vol.
Mentrestant, la informació política segueix donant joc a casa nostra. El president de la Federació de Municipis de Catalunya i Alcalde de Pineda, Xavier Amor, va quedar-se descansat en un article publicat al seu blog on definia l'independentisme com a 'radical, sectari i excloent, per no dir feixista com el centralisme'. Lluny de desautoritzar-lo i reprovar aquestes paraules del seu company, l'encara líder del PSC, Pere Navarro parlava en una entrevista a El món a RAC1 dels grans èxits assolits en la Declaració de Granada. Pel dirigent socialista, suposa un gran avenç igual que ho fou en el seu dia l'arribada de Neil Armstrong a la lluna. Cada dia ens sorprèn més aquest home, ara resulta que a part de reputat estratega també és un llunàtic.
Com a perles destacarem un dels misteris del famós Concert per la Llibertat. Segons confirmaven el cantant Titot dels Brams i Pilar Rahola, la denominació de l'acte eludí la paraula Independència per exprés desig del Barça, ja que fou condició sine qua non per cedir l'estadi. Bonic exemple.
I sorprenent és la història d'un home que fou detingut per haver entrat begut, armat i en bicicleta en una esglèsia de Múrcia. Finalment, no calgué la intervenció de les 8 dotacions que la policia envià al lloc dels fets, ja que una veïna aconseguí reduir el subjecte i el predicat, amb l'ajuda divina i d'unes quants mastegots, per no dir òsties, consagrades aixó sí.
En fi internautes, ja ho deia Goethe: 'La bogeria, a vegades, no és altra cosa que la raó presentada de manera diferent'.
