MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
El dia a dia i l’inici de les vacances fa que molts de nosaltres tinguem una estranya sensació de refredament, com si ja no ens afectessin els robatoris perpetrats a consciència pels alts càrrecs i polítics del país. Les rates es passegen tranquil·les per tot arreu, fins i tot, fent mofa de la resta dels humans que poden ser jutjats, embargats i desnonats per no poder fer front a alguna de les quotes dels contractes que tenen subscrits i que son de primera necessitat...En quin mon vivim? Realment ens mereixem això com a catalans amb identitat pròpia? Cal seguir agonitzant d’aquesta manera?Al país del costat segueixen actuant com si no passes res, fent creure o amb voluntat de fer creure que hi ha estabilitat política i econòmica, mostrant una imatge de cohesió interna, de portes enfora, està clar, i defensant al seu president de manera aferrissada. En qualsevol país del mon, un personatge així ja hauria dimitit, però sembla ser que aquí l’ètica ha passat de llarg durant segles. Ja ho deia Epicur en la seva època : “Als beats se'ls beatifica, als sants se'ls santifica i a les rates se les ratifica.” Quina justificació poden tenir tots els fets econòmics, polítics i socials que estan succeint des de fa temps ? Quina credibilitat ha de tenir un dirigent, ministre o diputat que en defensa un altre tacat de corrupció?... Doncs si, estem només geogràficament units a un territori que s’ha convertit en el quart país de la UE en nombre de banquers milionaris ( al darrera de Regne Unit, Alemanya i França), en un país on s’ha anul·lat la cultura ( en una entrevista a el Punt Avui, el cantant Miguel Bosé respon així a la pregunta: Què en pensa, del 21% d'IVA?
És una massacre. Jo he passat de 50 concerts en un estiu a 5, i amb això ja t'ho dic tot. A Wert l'haurien de jutjar per l'assassinat de les arts i l'eliminació de llocs de treball. La dreta té por de la cultura perquè és informació i criteri. No vol que pensem.),...un país on l’ensenyament rep batzegades en forma de noves lleis i de retallades, on uns 90.000 € de sobresous son xavalla comparat amb tot el què s’han embutxacat aquesta colla, on encara hi ha infraestructures per inaugurar i d’altres pressupostades sense construir, on es pateix el declivi de la sanitat pública en favor de l’augment de despeses militars, on es fan homenatges al feixisme i al nazisme, on un ex-tresorer corrupte i mal educat s’ha convertit en heroi nacional, on el gran partit de l’oposició ha de parlar amb la boca petita després de fer de les seves per Andalusia, i, en definitiva, un país on les compareixences del seu president son a través d’una pantalla, on es carreguen la identitat de les comunitats autònomes i, fins i tot, el potencial esportiu català, on es menteix reiteradament a la ciutadania...Ja ens adverteix l’actor brasiler Marcelo Novaes : “Compte! que el caviar també li agrada a les rates” i hi podríem afegir que se’l mengen amb el pa dels altres, el nostre, que som qui paga la festa.
A casa nostra les coses tampoc pinten bé, però potser les formes son menys escandaloses, el cas Palau pesa massa i el Govern de la Generalitat tampoc fa cap esforç per desmentir-ho...Clar que 5 milions d’euros costen de justificar per part de CDC, encara que el portaveu del Govern Francesc Homs s’afanyi a dir que veu contradiccions entre les conclusions del jutge i les dels representants del Palau, i que no hi ha fets provats. Potser seria bo no anar de vacances i escoltar de primera mà les explicacions del president Mas al respecte, doncs el dia 31 de juliol, que es preveu mogut, ha decidit comparèixer malgrat ningú se l’escolti aquell dia...
La que podríem considerar com a bona noticia, atès les circumstàncies, és la tramitació de la llei de consultes amb caràcter d’urgència, a petició de CIU, i per tal que pugui ser aprovada a l’octubre. Hi ha votat a favor ERC i ICV-EUiA, i el PSC no s’hi ha oposat.
De totes maneres, dic “podríem” perquè la situació actual jugaria a favor nostre en cas d’una Declaració Unilateral d’Independència, doncs el detriment de l’estat espanyol està en boca de tota la comunitat internacional, i no així, el nostre camí cap a la llibertat, cap a un Estat Propi amb el futur econòmic, social , polític i cultural garantit, on no hi mancarien socis de fora.
És ara, quan l’enemic està debilitat, quan cal aprofitar les oportunitats, quan cal ser valent, quan s’han de prendre decisions abans no sigui massa tard i els fets ens arrosseguin al desastre més absolut. A més, la proclamació de la DUI, amb tot el què comportaria sumada a la de problemes que té l’Estat Espanyol ara mateix, deixaria poc o cap marge de reacció al Govern Central...Cal aprofitar-ho, ens hi juguem molt.“El futur té molts noms. Per als dèbils és l'inabastable. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents és l'oportunitat” (Victor Hugo, escriptor francès)
