Bon dia i bon dimarts internautes. 'Les llàgrimes més amargues que es vessaran sobre la nostra tomba seran les de les paraules no dites i les de les obres inacabades.' Una frase de l'escriptora nord-americana Harriet Beecher Stowe que ben bé podria subscriure el protagonista de la jornada d'ahir i probablement de l'any. Després d'unes quantes hores declarant davant el jutge Pablo Ruz, Luis Bárcenas va deixar clar el canvi d'estratègia amb la posada en marxa d'un ventilador que amenaça d'esquitxar el govern i la cúpula popular. De la declaració d'ahir podem destacar-ne l'admisió de l'autoria de la comptabilitat B i el pagament de sobresous en negre a presidents i secretaris generals, entre els quals cità a Rajoy i Cospedal, que haurien rebut 90.000 euros entre 2009 i 2010.
Un fet significatiu que passa desapercebut en molts mitjans és que Bárcenas es presentà a l'Audiència Nacional sense corbata ni cordons de les sabates, seguint el protocol antisuïcidi que s'aplica a determinats presos. En aquest sentit la premsa internacional veuen un suïcidi polític la postura de Rajoy i se'n fa creus que amb tot el que està caient, el president del govern no presenti immediatament la dimissió com faria qualsevol dirigent europeu.
Ahir Mariano no va tenir més remei que comparèixer davant la premsa, igual que feia a desgrat Mourinho en els partits de la Champions, obligats ambdós per la normativa. Però es clar, de les 4 preguntes permeses als mitjans de comunicació, dues foren adreçades al primer ministre polonès, Donald Tusk i dues al president espanyol. Donada aquesta circumstància els nombrosos mitjans pactaren les preguntes que farien la periodista de El Mundo i el seu company de l'agència EFE. Com que això podia desestabilitzar encara més el govern, sobtadament La Moncloa vetà la periodista del diari de Pedro J., donant la paraula al periodista d' ABC que seguint les instruccions del seu director féu una pregunta prou còmode a Rajoy. Tan còmode que fins i tot el president tenia la resposta prèviament escrita. I la resposta a EFE l'enllestí aviat dient que es remetia al que ja havia contestat en la primera pregunta. Maco, molt maco, sobretot perquè no saben ni dissimular i els convindrien unes bones lliçons d'interpretació enlloc de mirar 70 vegades el paper amb la resposta confeccionada amb anterioritat.
Per tal de donar suport a Rajoy, hores més tard la secretària general del PP, Dolores de Cospedal sortia a la palestra, acceptant més preguntes que el seu cap, titllant de calúmnies i mentides les acusacions que l'extresorer del PP havia fet al tribunal. A l'igual que el president del govern, destacà que no acceptaran mai el xantatge d'un presumpte delinqüent i desmentí que el PP li oferís 500.000 euros a Bárcenas pel seu silenci. La presidenta de Castella-La Manxa tornà a referir-se a la comptabilitat del PP dient que el Tribunal de Comptes sempre l'ha aprovat. Un fet que ens hauria de fer reflexionar sobre si els mecanismes de control de l'estat funcionen o no, tenint en compte el que cada dia sembla menys presumpte i més real.
I aquells que us pregunteu per què dediquem tant temps a aquest afers espanyols us diré que la debilitat d'aquest govern complica força la possible negociació vers una consulta acordada, tal com apunta el diari ARA. Precisament és ara, aprofitant el debilitament de diverses institucions de l'Estat, quan cal avançar posant data i formulant la pregunta de la consulta, tot i que ahir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert tornà a insistir que no passaria res si la consulta es posposes pel 2015 o 2016. O sigui, que en el fons quan més lluny millor. Al marge d'això, potser caldria preguntar el sentit del vot a la coalició que governa, perquè fins ara UDC defensa el dret a decidir, però en canvi no els hem sentit defensant un nou Estat.
Acabem amb les perles d'aquest dimarts. El diari El País destaca que més de 300 investigadors de tot el món exigeixen que al govern espanyol tenir accés als fons documentals de Defensa i Exteriors. El primer ha tancat el seu arxiu i el segon manté com a secrets 10.000 informes de fa més de 40 anys. Interessant el que deuen pensar els historiadors internacionals sobre aquest blindatge. Com deia Jean Paul Sartre: 'Fins i tot el passat pot modificar-se, els historiadors no paren de demostrar-ho'.
Lúltima perla ens la serveix La Vanguardia que es fa ressò de la invenció d'un sostenidor que s'obre gràcies als aplaudiments. Una invenció que triomfa especialment en el món àrab on la roba interior electrònica té un èxit espectacular. De tota manera, vist el personal masculí i femení que corren per aquestes platges de déu, no sempre convida a aplaudir, però es clar Quevedo ja ho deia fa més de 300 anys: 'El que vol d'aquesta vida totes les coses al seu gust, tindrà molts disgustos'.
