Bon dia i bon dimecres internautes. Un vell refrany diu que 'Quan els que manen ho fan sense vergonya, els que obeïm ho fem sense respecte'. En aquesta línia va voler expressar-se ahir un dels pares de la Constitució, Miquel Roca, al comparèixer davant la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament de Catalunya. L'advocat i jurista va defensar la legalitat de la Llei de consultes populars, però també va adverir allò que és obvi, que el Tribunal Constitucional no permetra realitzar la consulta sobre el dret a decidir i la tombarà argumentant que és anticonstitucional. Per tant, Roca deixà clar que malgrat el referèndum tindria perfectament cabuda en el marc constitucional no serà autoritzat, simplement, per criteris polítics. Rematà la seva intervenció dient que per aquest motiu 'el TC no em mereix cap tipus de respecte'. Un argument inusual en la línea de Miquel Roca que no acostuma a ser tan crític ni radical, un canvi que aplaudim, però per la mateixa regla de tres també serien qüestionables les aventures i desventures de la família reial, que per cert sí que defensa 'literalment', i per tant, respecta. Com molt bé escriu John Tuset: 'La paraula "respecte" va perdent significat amb el pas del temps'.
No sabem si la decisió del jutge Pablo Ruz haurà estat molt respectada, si més no segur que no ha caigut massa bé entre les files populars, després que la jornada passada cités a declarar com a testimonis per la presumpte comptabilitat B a Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas i Maria Dolores de Cospedal. El motiu és tenir en el currículum el fet d'haver ocupat en algun moment la secretaria general del PP, càrrec que com s'escolta darrerament està en decreixement de PoPularitat. Aquesta citació, que malgrat respecten de portes en fora, no els fa massa gràcia perquè continua desgastant la imatge de la formació que viu un dels moments més baixos. La compareixença en ple més d'agost era quelcom predible, el tema serà veure si entren com a testimonis i en surten com a imputats. De ben segur que els propers dies el diari El Mundo aprofitarà el context per anar traient més drapets bruts que condicionaran els testimonis.
Sense abandonar els tribunals, no podem deixar de parlar de l'acte de presa de possessió del flamant nou fiscal superior de Catalunya, després que el seu antecessor fos cessat per haver defensat la legitimitat de la consulta. A l'esdeveniment també hi assistí el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que lluny d'endolcir l'esdeveniment sentà les bases per evitar possibles rebel·lions dels seu subordinat, José Mª Romero de Tejada, amb la següent frase: ' Debemos tener presente la idea nacional de España'. Como deia el poeta, 'el que avisa no és traïdor'.
De traïdor precisament deuen titllar a l'executiva del PSC a Joaquim Nadal, després que ahir acceptés la invitació de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, per liderar el pacte de Girona pel dret a decidir. Segons l'exconseller del tripartit, aquesta ha estat una decisió personal que no ha volgut consultar amb la direcció dels socialistes, de la qual fa temps que n'està força apartat. La decisió de Nadal no ha deixat indiferent al carrer Nicaragua i el portaveu del partit al Parlament, Maurici Lucena, va deixar anar en to burleta que seria 'l'inici una segona joventut política'. El missatge és que el vaixell s'enfonsa i alguns ja han començat a buscar-se la vida, malgrat la previsió realíssima i fonamentada del gran Pere Navarro, el proper president de la Generalitat.
Acabem parlant de dues perles força diferents entre sí. El Periódico publica que la notícia sobre 'aman Ramazan', un programa que està triomfant al Paquistà, essent una versió adaptada del famós concurs El Preu Just, que s'emet només durant el període del Ramadà. El més sorprenent és el premi que s'enduen els concursants: nadons abandonats i trobats al carrer. Resulta lamentable que el show business arribi a tals extrems i no sembla que valgui la pena pagar aquest Preu Injust per guanyar share o audiència, si us ho estimeu més.
La segona perla ens arriba de terres més properes tal com recull el Nació Digital. En aquesta informació ens expliquen les peripècies dels Mossos d'Esquadra per detenir un ciutadà per haver robat fins en tres ocasions un bar de Lleida. Diuen que a la tercera va a la vençuda, i la policia catalana acabà trobant al lladre gràcies a que en el darrer robatori va perdre la bota de muntanya. Com si del compte de la Ventafocs es tractés els Mossos van localitzar el delinqüent i enlloc de conduir-lo directament a Palau per casar-se amb el Príncep, van dur-lo directament a comissaria. Ja ho veieu internautes, en aquest cas qualsevol semblança amb la ficció és pura coincidència.
