Bon dia i bon dimarts internautes. 'Abans de començar un viatge de venjança cava dues tombes', ho escrivia el filòsof xinès Confuci fa uns quants segles. Un consell que no sembla que tinguin en compte Luís Bárcenas que després d'ingressar a la presó no només ha canviat d'estratègia sinó també d'advocats, perquè ahir Miguel Bajo i Alfonso García Trallero renunciaven a defensar els seu client. La pèrdua de confiança dels lletrats vers Bárcenas i d'aquest respecte al seus defensors la podem trobar en el fet que ambdós advocats foren contractats el 2009 pel Partit Popular, quan esclatà el cas Gürtel.
Però es clar, la desconfiança s'ha materialitzat per les últimes revelacions fetes al diari El Mundo que, com ja és habitual, continua marcant el ritme de la política espanyola amb les seves portades que insisteixen en erosionar la imatge del govern capitanejat per Mariano Rajoy. A ningú se li escapa que aquesta estratègia no deixa de beneficiar l'expresident bigotut que s'ho mira en la distància, però no s'estalvia de posar-hi cullerada, esperant que un bon dia per ell, mal dia per la resta, les masses l'aclamin com el salvador de la Pàtria.
Precisament ahir, Pedro J. Ramírez entregava a l'Audiència Nacional els papers originals que Don Luis li havia confiat, on apareixen diversos assentaments en sobresous al que aleshores era ministre de José Mª Aznar, un tal Mariano Rajoy Brey. Un fet que va coincidir amb la publicació a Internet de la comptabilitat del PP de 1990 a 2011, per part del conegut grup de hackers. És ben curiós que el Partit Popular no facilités en el seu dia part d'aquesta comptabilitat perquè negava que encara existís. Ja tenia doncs raó Dolores de Cospedal quan declarava que no hi havia cap altre partit que tingués els comptes més clars i transparents. De ben segur que amb la publicació dels comptes fantasma per part d'Anonymus són més públics.
Per tant, s'obre la caixa dels trons que ens els propers dies El Mundo anirà dosificant nou torpedes contra Rajoy amb l'aparició d'informacions i primícies sobre regals i sobresous no declarats de destacats membres de la formació conservadora i del govern d'Espanya. D'aquesta manera, no és esbojarrat pensar que si les coses segueixen el seu curs, el govern de Rajoy té els dies comptats.
Deixem enrere aquesta mala maror i creuem l'Atlàntic fins a Brasil. Segons el dramaturg Maurice Maeterlinck 'El millor dels viatges és l'abans i el després' i sembla que el viatge del president de la Generalitat al país sud-americà hauria servit per ampliar contactes comercials. Però diumenge, en la visita a la planta que l'empresa Fluidra té al país carioca, el director general de la multinacional sabadellenca, Pere Gallart, es pronuncià obertament a favor de la Independència davant la sorpresa dels presents, tal com veiem en aquest vídeo. Un fet que comença a desmentir la idea que l'empresariat està obertament en contra del dret a decidir i corrobora les informacions del Cercle Català de Negocis (CCN). Dilluns Más es trobà en un acte amb l'ambaixador espanyol, el qual es referí a Catalunya com a 'región extraordinaria', un fet que no agradà al polític català, no per 'extraordinaria' sinó per REGIÓN, i no dubtà a rectificar-lo després per punturalitzar que Catalunya era una nació amb molts anys d'història. Mini-incident que recull el digital Diálogo Libre.
La darrera informació la servim en format de perles. Comencem per l'entrevista que El Gran Debate de Telecinco va fer al productor i empresari José Luis Moreno. En un moment de la conversa, l'exventríloc es referí al procés sobiranista criticant-lo amb contundència. Moreno, que sempre ha estat un dels artistes propers al PP va afirmar que 'catalans i bascos estan encantats de ser espanyols, però qui parli malament d'Espanya que el bombin'. Al final hi ha individus que acaben convertint-se en una caricatura d'ells mateixos o si més no de les seves critatures.
I la segona perla d'avui la llegim a El Confidencial, el qual detalla alguns dels documents de la comptabilitat del PP, que com ja hem comentat penjava Anonymus. El document no té pèrdua, sobretot veien les diferents partides destinades a coses tan superflues com: Lacasitos, cotxets de nadó, llenceria, un poni, etc. En fí internautes, no m'estranya que Leticia Sabater sigui del PP, s'hi deu trobar com a casa.
