MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
El filòsof grec Aristòtil deixava molt clar que “Adquirir des de joves tals o quals hàbits no té poca importància: té una importància absoluta” i hem d’estar d’acord en que la decisió d’unir forces que van prendre ahir les joventuts de CDC, UDC, ERC, PSC, ICV i EUiA pel Dret a Decidir ha estat una mostra més del potencial que tenim com a país. Ells són el futur, però també el present democràtic que, més lluny de les seves ideologies, han estat capaços de fer pinya a favor d’un referèndum vinculant i destacant que els hi sap greu i no entenen, que com a “demòcrates” que haurien de ser, no s’hi hagin afegit ni el PPC ni C’s. Tots ells han deixat de banda les seves diferències per tal de formalitzar un text conjunt, deixant clar que volen participar en el procés i tenint clar que s’han de mullar políticament. En arribar al Parlament tots els signants han llegit el text i han destacat que cal posar fil a l’agulla al Procés , el què és el més important, destacar la unitat en un temps on sembla que només ens fixem en les divergències. També han convidat al teixit català juvenil de les diferents associacions o altres formacions a sumar-se a aquesta iniciativa.
En el document que han signat i llegit, recorden que l’Estatut ja va ésser “tombat” per TC , que la voluntat del poble es va fer palesa el 10 de juliol de 2010 i l’11 de setembre de 2012 i, per tant, els catalans tenen ple dret a decidir el seu futur i quin model d’estat volen assolir. També constaten que "ha anat creixent la desafecció entre el jovent amb les institucions polítiques, fruit de debats allunyats de la realitat del jovent; de certa opacitat i sensació d'impunitat amb la qual molts polítics han actuat; i per l'esgotament d'un model polític basat exclusivament en votar un cop cada quatre anys per tal de poder fer escoltar la nostra veu". També s’han compromès a treballar conjuntament per garantir la participació i la implicació política als joves d’entre 16 i 18 anys.
Sens dubte, un altre pas important, un revés als seus “pares” polítics que sembla ser que no se’n surten, ni són capaços de deixar de banda les discrepàncies, els personalismes i els interessos, per tal de fer feina constructiva...Una lliçó que haurien d’aprendre els nostres governants, els quals tenen un compromís entre ells i amb la ciutadania que no acaba d’arrencar.
Qui sembla que no tingui tanta pressa i després de continues “ arrencades de cavall i parades de burro”, és el MHP de la Generalitat, que ara es fa enrere i diu que ja entregarà la “famosa” carta al Govern Central a finals de més, doncs vol fer-hi millores i “retocs” de la mà de Consell Assessor de la Transició Nacional, que no sabem ben bé a què es dedica perquè tanta gent per fer una carta no té massa lògica i més quan les intencions del País son tan clares. Si aquesta missiva s’entrega a final de més, potser es quedarà a la bústia fins setembre, doncs no crec que l’antidemocràtic Govern espanyol, aturi les seves vacances per llegir els que ja s’ha demanat per activa i per passiva...Així anem passant els dies i anem esgotant la paciència dels ciutadans, i d’aquesta manera també seguim regalant temps al Govern central per ofegar-nos, doncs el deute de l’Estat amb Catalunya ja és de 8.500 milions . Aquest temps, l’aprofita el Govern del PP per intentar desgastar-nos sense pietat.
El problema que tenen és que els catalans cada vegada ens deixem enredar menys i que som molt conscients de la realitat convulsa que estem vivint : “ Independentisme vol dir que la gent s’adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d’aquesta capacitat davant el poder d’una nació que se li declara superior” ( Joan Rendé, escriptor i periodista català)
Sort que des de fora també veuen el què tenim els catalans, LA NOSTRA NACIÓ I LA SEVA GENT. El diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung en un reportatge de Hendrik Ankebrand anomenat “ Regions rebels a Europa” i on s’esmenta la realitat de Catalunya, Escòcia, Baviera i Tirol del Sud, on s’hi llegeix que Espanya mai ha completat el seu procés com a nació i que , parafrasejant l’escriptor holandès Geert Mak , “Barcelona és com una dona mal arreglada però amb un ulls meravellosos”, on crida l’atenció l’absència d’Espanya.
