Bon dia i bon dilluns internautes. Un famós cardenal anomenat Robespierre deia que 'Es pot abandonar a una pàtria feliç i triomfant. Però amenaçada, destrossada i oprimida no se la deixa mai, se la salva o es mor per ella'. De ben segur que les més de 90.000 ànimes que dissabte assistiren i gaudiren del Concert per la Llibertat, signarien aquestes paraules del temible personatge francès.
Més que un concert fou una marató, degut a les 6 hores de durada, que ens alguns moments es féu un xic llarga. Sigui com sigui, la combinació entre reivindicacions i música fou notable i permeté que, tant els assistents a l'estadi com el centenars de milers d'espectadors de TV3, passessin una nit memorable, d'aquelles que queden dipositades a les retines i a l'imaginari col·lectiu.
L'explosió d'alegria visual i auditiva es materialitzà amb el mosaic que lluïa el lema '2014 Freedom Catalonia', la qual feia una clara picada d'ull a la comunitat internacional per fer sentir la veu dels catalans i aconseguir suports que, tot sigui dit, de moment són ínfims. No foren pocs els aplaudiments que reberen Dyango i Peret en les seves actuacions, perquè el públic agraí en gran manera la seva presència i el seu posicionament vers el dret a decidir.
Tot i així, al marge d'algunes errades en la sonorització en que a vegades les veus quedaven solapades per la música, m'agradaria destacar que la Televisió pública catalana, la nostra, no va emetre en la seva totalitat l'esdeveniment. Segur que la informació i la publicitat també eren importants, però una fita històrica com la de dissabte bé podria haver estat retransmesa completament, buscant fòrmules com els subtítols per a les notícies o senzillament traspassant el TN al Canal 33, tal com han fet en més d'una ocasió quan hi ha Fórmula-1 o futbol.
Però aquesta no fou l'única mancança que vàrem trobar a faltar, perquè si la cita era un acte de reivindicació clarament catalana, per què no hi era el President de la Generalitat? Sabem perfectament que en aquesta vida tot són prioritats i la família ha de ser la primera, però aquesta no és l'única vegada que el primer dels catalans no fa acte de presència en un esdeveniment important, perquè Artur Mas també va decidir lliurament casar-se amb Catalunya i els seus ciutadans.
El missatge que ara hauria de recollir la nostra classe política el resumia perfectament la presidenta d'Omnium Cultural, Muriel Casals: 'No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. La consulta no es pot ajornar'. I aquest pensament lògic, obvi i raonat no acaba de tenir acollida a Madrid, on segueixen tapant-se les orelles i mirant cap a una altra banda.
Nació Digital destaca la informació que té com a protagonista Eduard Kukan, exministre d'Exteriors d'Eslovàquia, que recomana a Mariano Rajoy encetar una negociació bilateral amb Catalunya, seguint el model de Cameron amb Escòcia.
A títol d'anècdota es dóna la circumstància que Kukan forma part del Partit Popular Europeu. No pensa precisament el mateix Dolores de Cospedal, la qual es despertà aquest cap de setmana, queixant-se que 'alguns dels surten a protestar mai ho havien fet abans'. A més, sense citar Catalunya, també va dir que 'les regions que es miren a si mateixes estan condemnades a viure a la defensiva'. Com diria aquell castizo: '¡Aplícate el cuento, maja!'.
Un xic desapercebuda passava la notícia que Cristóbal Montoro, Ministre
d'Hisenda i gran amic de Catalunya, feia divendres en la roda de premsa
posterior al Consell de Ministres. Segons el rei del riure fàcil, el
sistema de finançament que s'havia de revisar l'any vinent serà
IMPOSSIBLE aplicar-lo, com a mínim fins el 2015. O sigui, que aquells
que aposten perquè Madrid abans de deixar perdre Catalunya farà un gest,
ho tenen més aviat negre.
Acabem amb les perles d'aquest dilluns.La Vanguardia explica que la migdiada està condemnada a desaparèixer segons 'Der Spiegel'. L'article anomenat 'Viva la siesta' es pregunta si 'el Sud d'Europa hauria de ser més alemany?'. El setmanari explica que entre les condicions per concedir el rescat bancari, la Troika (FMI, BCE i CE), exigí al govern espanyol eliminar aquest costum tan arrelat a les espanyes, segurament perquè tenen por que no facin els deures i acabin 'durmiéndose en los laureles'.
I la darrera és que per si no us n'havieu adonat han començat les rebaixes. Un fet intrascendent, si tenim en compte que puja l'atur, s'incrementa la tarifa elèctrica, augmenten els impostos... Això sí, baixen les plantilles i els sous dels treballadors.
