Bona tarda i bon divendres internautes. Deia el gran filòsof francès Gabriel Marcel que 'quan un no viu com pensa, acaba pensant com viu' i aquesta incoherència vital serveix per endinsar-nos en l'acte que juntament amb altres autoritats presidia ahir la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. La cita en qüestió era a Talarn, on es feia entrega de despatxos als nous suboficials de l'Acadèmia Militar. Segur que més d'un esgrimirà la necessitat d'aquesta infraestructura per la sostenibilitat de la comarca, donat que en temps de crisi tota aportació és bona. Però, realment és necessari enviar-hi les autoritats catalanes? No és incoherent assistir-hi quan no ho fem el dia de la Constitució? Resulta xocant, tenint en compte que els darres mesos, nombrosos militars s'han pronunciat contra el procés català i apel·lant a la unitat d'Espanya per salvaguardar la pàtria. Un nou exemple el trobem en el discurs que pronunciava el coronel Luis Castuera: 'En estas tierras tan profundamente catalanas , y por tanto, tan naturalmente españolas...'
Diu el diccionari sobre el terme NATURAL: 'Que és de la naturalesa o que ha estat produït per la naturalesa sense la participació de l'ésser humà'. Per tant, aquest adjectiu no és precisament l'indicat per referir-se a l'espanyolitat de Catalunya, ja que no sorgí espontàniament sinó per la FORÇA DE LES ARMES. Veurem si a l'assolir l'Estat propi els vilatans de Talarn s'hi sumen amb entusiasme o s'hi mostren recelosos per qüestions crematístiques. No crec pas que aquest acabi sent el cas, perquè seria ben trist pensar que els catalans som un poble de panxacontents que només traiem la bandereta quan ens toquen la butxaca. Per cert, tot i que no hi era convidada, entre els dirigents polítics aparegué Alícia Sánchez- Camacho que no se si per questions paternes sentí la crida de la pàtria o bé per motius purament sentimentals vers les càmeres i flaixos. Vist el precedent, podeu estar segurs que també s'hi apunta Albert Rivera.
Al marge dels temes castrenses i els convidats sorpresa, des d'Itàlia Pep Guardiola trencava el seu silenci i esclatava contra la directiva blaugrana. Segons el nou entrenador del Bayern de Munic, la junta presidida per Sandro Rosell ha utiltzat la malaltia de Tito Vilanova contra el de Santpedor, tot i els 6.000 km de distància que Guardiola va posar perquè el deixessin tranquil. Ja diuen que la calor de l'estiu es un factor que esperona les ruptures i ahir l'exentrenador del Barça va fer-la pública i notòria. Quelcom per cert, que molts ja sospitàvem i que foren probablement la causa que en Pep no continues a la disciplina barcelonista. Josep Cuní sostenia la hipotesi que aquest gest de Guardiola podria obeir a una futura candidatura a la presidència del club, però jo em decanto més per un càrrec de responsabilitat en la futura nova junta que pugui tenir Joan Laporta, que encara continua meditant si torna a presentar-se o no.
Diu la dita que plou sobre mullat i el Tribunal Constitucional ho corroborava al mantenir la suspensió del Decret de Sobirania aprovat el passat mes de gener. Una decisió que no ens ve de nou, sobretot després de la recent renovació que ha suposat un reforç de la línia conservadora de la institució. L'estrany és que es dilati tant la decisió final, per tots sabuda, tot i que aquest tribunal no s'ha caracteritzat mai per la seva rapidesa respecte als afers catalans.
Els que si tenen pressa són els membres de Nova Esquerra Catalana i el seu líder, l'exconseller d'Ensenyament, Ernest Maragal, el presentava el manifest 'Junts a Europa'. Al Singular Digital llegimla crònica d'un trobada que serví per veure diferents representants de forces polítiques que estarien estudiant fer un front comú català de cara a les properes eleccions europees que se celebraran l'any que ve. Aquesta circumstància que coincidiria amb la consulta podria servir per a que els partits catalans anessin a una i així poder mostrar als europeus la voluntat de formar un nou estat en l'actual marc de la UE. Desitjable sí, però difícil que això es produeixi perquè el catalanisme en aquest país sempre ha tingut capelletes, però com deia un savi i vell pagès 'De més verdes en maduren'.
Finalitzem l'editorial del divendres amb les perles. El Periódico destaca l'escàndol que té com a centre Xina, després que s'hagi descobert una trama que hauria estat venent pollastres caducats, i no uns mesos, sinó la bonica xifra de 46 anys. Ja sabíem que l'esperança de vida dels xinesos era alta, i ves a saber si el truc radica en la criogenització d'uns pollastres que curiosament s'haurien congelat el mateix any que l'il·lustre Walt Disney.
La segona perla està dedicada als amants del futbol. Fins a quatre equips que es disputaven l'ascens a la Tercera divisió a Nigèria han estat suspesos després de l'escandalós marcador final: 79-0 i 67-0. Els guanyadors, el Plateau United Feeders i el Police Machine. Suposem que l'impulsor de la investigació hauran estat els directius del canal de TV que ho retransmetia, bàsicament perquè els 90 minuts van convertir-se en 180 després de la repetició de cada gol. En fi internautes, com deia un filòsof de la matèria: 'el futbol és així, almenys a Nigèria'.
