Bon dia i bon dilluns internautes. Fa més de 2 segles l'escriptor anglès Samuel Johnson escrivia que 'El llenguatge és el vestit dels pensaments'. Precisament a través de diversos SMS, també coneguts com missatges curts, Mariano Rajoy ha quedat ben despullat d'arguments si finalment es confirma l'autenticitat de la informació que publicava aquest cap de setmana el diari El Mundo, deixant clar que la comunicació entre el president del govern i Luis Bárcenas fou continua fins el març del 2013, desmentint el discurs oficial.
Un altra bomba que deixa tocat Rajoy i que ha revolucionat el panorama informatiu d'aquest diumenge. El PSOE per exemple va reunir-se d'urgència i el seu secretari general va comparèixer per anunciar el trencament total de les relacions amb els populars, exigint a més la dimissió de cap de govern. El que és evident és que el clima cada vegada està més enrarit, de tal manera que la situació comença a recordar-nos, salvant les distàncies, a aquell mes de març de 2004 en que les mentides sobre l'autoria dels atemptats islamistes a Madrid van canviar el que havia de ser una victòria del PP, amb Rajoy com a cap de cartell.
En un d'aquests suposats SMS Rajoy instava Bárcenas a tenir paciència, però Don Luis fa dies que es troba reclòs a Soto del Real i no està disposat a enfonsar-se sol. En aquest sentit, El Confidencial explica el marcatge a l'home que ha imposat el ministeri de l'Interior a Bárcenas, demanant informes als funcionaris de la presó per conèixer cadascun dels seus moviments i trobades. Així, veient com marxen les coses i segons publica aquest dilluns el mateix diari de Pedro J. el PP hauria enviat un dels advocats que defensen un altre dels imputats pel cas Gürtel amb un missatge ben clar per l'extresorer: "Si hablas, tu mujer irá a la cárcel. Si callas, Alberto Ruiz-Gallardón
será destituido en el último Consejo de Ministros antes de vacaciones y
tu tema se archivará en septiembre por nulidad".
D'aquesta manera, dos fronts informatius tindran especial rellevància el dia d'avui, la declaració de l'enemic públic número 1 del PP i la compareixença del president del govern després de reunir-se amb el primer ministre de Polònia a La Moncloa. Evidentment, ningú espera que Rajoy doni resposta a les noves informacions i es remetrà a les explicacions que va donar en el seu dia, m'hi jugo un sopar.
Sense sopar es deurien quedar dissabte més d'un dirigent del PSC que esperaven presentar en el Consell Nacional celebrat ahir l'acord amb el PSOE sobre el nou protocol de relacions. Un nou error en l'estratègia o l'excés de confiança de Pere Navarro, que ha vist com els barons del PSOE es mostraven radicalment en contra que els socialistes catalans tinguin veu pròpia al Congrés, votant diferent dels seus companys. D'aquesta manera som molts els que ens preguntem si la direcció del PSC encara veu factible l'encaix de Catalunya a Espanya, si ni ells encaixen en el socialisme espanyol.
D'altra banda, amb camisa verda i bronzejat d'estiu, Josep Antoni Duran i Lleida, en la clausura de l'escola d'estiu de la formació que presideix afirmà que ERC ha guanyat la batalla de les idees, posant la independència com a eix central de la política catalana. Per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb Duran. De tota manera, el líder democristià va voler anar més enllà, advertint que s'acosten aires d'una democràcia directa, a l'estil del moviment 15-M, que serà suggestiva i perillosa, ja que considera que aquest tipus de corrents populistes són una malaltia europea. Està clar que moviments en que els ciutadans indignats s'organitzen i debaten de forma democràtica i pacífica suposen un perill pels partits tradicionals que lluny de regenerar-se i depurar responsabilitats es dediquen a tapar les vergonyes.
No li ha fet pas vergonya a Manel Fuentes fer unes polèmiques declaracions en una entrevista al diari La Razón. Divendres passat Fuentes s'acomiadava el magazine matinal de Catalunya Ràdio sense cap retret, però en l'entrevista d'ahir diumenge al diari de Paco Marhuenda no va poder estar-se'n de dir que 'no vull dirigir el matí de l'estelada', i denunciava pressions polítiques per tractar diverses informacions o deixar de tractar-les. El que està clar, és que ja feia temps que el periodista no estava passant un bon moment a l'emissora, no només per la victòria de CiU en les darreres eleccions, sinó també pel contracte milionari d'un milió d'euros per temporada, que també es veuria afectat per les retallades. A més, recordem que ja fa mesos que El matí de Catalunya Ràdio no es convertia en el programa més escoltat i és el Món a Rac-1 de Jordi Basté el que lidera els matins de les ones catalanes. Com anècdota i segons diverses fonts, Fuentes és un personatge polèmic i egolatra que ha provocat no poques tensions amb gent que ha treballat en el seu equip, fins al punt que alguns d'aquests, ja en altres mitjans, han inclòs una clàusula en el contracte on s'explicita que si el periodista fitxa pel mateix mitjà on són ells, marxarien de l'emissora sense pensar-s'ho.
Les perles d'aquest dilluns ens traslladen a d'altres realitats paral·leles de la informació. Comencem per l'insòlit succés que va viure Joao Maria de Souza, un brasiler de 45 anys, qye dormia al llit amb la seva dona quan de sobte una vaca de 1'5 tones va caure del sostre, després que l'animal s'hagués escapat d'una granja. Com és fàcil d'imaginar el resultat fou fatal i l'home morí al llit, aixafat per una vaca, i això que ara no vivim en temps de vaques magres!
Nació Digital ens porta la segona perla i ens explica el cas en que els Mossos d'Esquadra de Trànsit van detenir un veí de Banyoles per suplantar un altre home en l'examen del permís de conduir. Durant una inspecció la policia observà que la fotografia de la documentació de l'examinat, de 43 anys i originari de Mauritània, no es corresponia amb la seva cara. Finalment els Mossos s'emportaren l'home quan aquest ja havia fet el test, signant amb el nom i cognom del propietari de la documentació. Sempre ens quedarà el dubte de saber si va aprovar o no. En fi Internautes, es veu que l'individu en qüestió no deuria haver llegit Jules Renard, el qual deix`escrit: 'De tant en quan digues la veritat perquè et creguin quan menteixis'.
